Páginas

22/3/17

XIMO I SUSANA

Mira que no m'agradava Pedro Sánchez i en açò van els Barons del PSOE, se'l carreguen i em trastoquen les preferències.

Les conspiracions com les processons, entren per on ixen i a Susana pareix que se li està complicant rematar el seu pla per a convertir-se en Capo di tutti capi, un pla macerat, cuinat a foc lent, forjat molt abans que Pedro es convertira en líder prescindible, ninot de drap posat per la mateixa Susana per a què absorbira el colp del fracàs previsible per a què ella poguera eixir després a interpretar el paper de salvadora del socialisme, repuntadora dels esgarrons del partit, mater amatísima.


No m'agradava Pedro Sánchez quan interpretava el paper d'insuls líder passatger. Massa artificial i plàstic, com un Kent de somriure perenne i mànegues arromangades. Feia massa olor a cadàver i no obstant això, ha sigut precisament quan l’han donat per mort quan ha començat a resultar atractiu. Ara desprén altre aroma que de moment només és una promesa de frescor que vorem en que acaba. No seria el primer a decebre, no seria la primera volta que decep.

¿I Ximo? ¡Ai Ximo! ¿Que pintava ell en el escamot d'afusellament? Cal tindre la cara forrada de vaqueta per a alinear-se amb els qui van deposar a Pedro per ser com Ximo, perquè no ens equivoquem totes i cada una de les causes “justes” per les que es va demanar el cap de Sánchez, servirien per a demanar el de Puig, des dels resultats roïns als pactes amb nacionalistes i Podemos i aixina i tot, ahí estava Ximo, bramant ¡Que el crucifiquen! com si no haguera trencat un plat en sa vida.

Ara, després de mesos d'infructuosa dissimulació (com si pensara que ens falta un regó) Susana anuncia que va a presentar-se ¡Oh, sorpresa! i Ximo corre el molt sinagües a oferir-li el seu suport a pesar que la maniobra de l'andalusa ha resultat Catarroja descoberta campanar i tot. Ara que tot el món veu a Susana com és i no com ens l'han volgut vendre els Barons i els grups mediàtics, Ximo va i s’escabussa en el riu que no toca.

Que dic jo que que punyetes fa Ximo ajuntant-se amb els Barons d'Andalusia o Extremadura per exemple, que mai permetran que es revise el sistema de finançament autonòmic perquè per a ells constituïx un dret viure de lo que se'ns espolia a nosaltres o perquè dimonis rendix homenatge a la Susana Díaz que esta mateixa setmana aposta pel corredor central en detriment del corredor mediterrani.

Hi ha un motiu per a què Puig es passe pel forro tant la coherència com la defensa dels interessos dels valencians (pels que hauria de vetlar almenys mentres siga President de la Generalitat) i és que per damunt de tot Ximo és una peça més de l'aparell del partit, un aparell que s'ha convertit en un vestigi d'un passat gloriós que es va petrificar en el 82, que continua manant des de bambolines i del que ell no és més que un simple esgarramantes que ha de continuar obeint als que van decidir que Susana era la designada i la van ungir amb els olis sagrats de la successió divina.

Els dinosaures no són capaços de percebre que els temps estan canviant a una velocitat vertiginosa i que la seua forma de fer partit ja no servix, com no ha servit a València durant els últims 20 anys d'intrigues i líders sacrificats que no han aprofitat més que per a què emergiren alternatives a l'esquerra del PSPV menjant-los el terreny sense a penes resistència, lo mateix que els està passant ara a Espanya.

Després vindran les primària i ja vorem si açò acaba com el ball de Torrent, perquè el PSOE no pareix escarmentar. És molt probable que al final no hi haja revolució ni res i els Barons continuen confonent democràcia amb aristocràcia.