Páginas

28/7/15

M'ESPERARÉ A APLAUDIR

CAMPANYA PPCV 2008

M'agrada la música del discurs del nou govern de la Generalitat. M'agrada que es pose damunt la taula “el problema valencià” i que s'exigisca un finançament just. Però m'esperaré a aplaudir.

M'agraden també els cors que els empresaris d'AVE aporten a esta melodia denunciant públicament el permanent oblit de l'administració central de les necessitats que en inversió i infraestructures té la nostra societat a l'hora d'elaborar els seus pressupostos. Però m'esperaré a aplaudir.


No aplaudiré encara al President Puig perquè de moment està torejant quan el bou no està en la plaça. Les seues primeres declaracions; aquelles en les què va afirmar que ja estava bé d'ofrenar noves glòries a Espanya que han sigut acompanyades per nomenaments i actituds que fan presagiar una postura ferma en defensa de la nostra economia em farien pegar bots d'alegria si no fóra pel moment en què es produïxen. El Govern Central és de distint color i este és un detall que té molta importància.

“Uno de cada cinco valencianos no existe para Zapatero. Podrías ser tú” ¿Vos sona? Açò és lo que deia el PPCV del 2008 extremadament combatiu amb l'administració socialista i afegia: “Cada día que pasa Zapatero niega a la Comunitat 1 millón de euros”. Potser les paraules siguen distintes però el missatge va ser una versió light “d'Espanya ens roba” i no obstant això la ferocitat reivindicativa dels populars va durar lo que va durar Zapatero en La Moncloa. En quant Rajoy va posar un peu en la Presidència del Govern els mastins es van convertir en gossets falders.

Quant als empresaris ¿que voleu que vos diga? els tinc poca fe. Pocs motius m'han donat en l'últim quart de segle per a pensar que les seues declaracions d'estos dies van més enllà d'una qüestió d'imatge. També van posar cara de milhòmens altres voltes i després de forment ni un gra. Mai han mirat més enllà dels seus interessos particulars i no em referisc als interessos de tots els empresaris (ojala fóra aixina), em referisc als interessos particulars del reduït grup que posa per a la foto. Mai s'han sentit part d'una burgesia valenciana compromesa ni han fet res per a construir-la i aixina els va (aixina ens va).

No. He aprés a no precipitar-me. No els faré encara l'ona. Esperaré a vore que passa quan a Madrid torne a canviar El Govern i no crec que haja d'esperar molt. Vorem si el President Puig seguix la senda dels seus antecessors i s'oblida de que la seua obligació és defendre els interessos del seu poble abans que els del seu partit o conserva el discurs que ha pronunciat estos dies i ens torna la dignitat als valencians. Llavors, sí. Llavors aplaudiré amb les orelles si fa falta.

De propina:

No hi ha prou amb un finançament digne. Després de dècades de munyir a la vaca valenciana sense donar-li de menjar, hem passat de ser una locomotora creadora de riquesa a una de les regions europees més pobres i això exigix una compensació.

No és només el deute històric, és una qüestió de lucre cessant.