Páginas

7/7/15

DE BICICLETES I COTXES OFICIALS


No se si la crisi dels quaranta em va arribar amb retard o va ser la dels cinquanta la que es va avançar, però el cas és que fa poc més d'un any vaig decidir donar un canvi radical a la meua vida. Vaig abandonar el meu treball de comercial sempre en la carretera per a quedar-me el traspàs d'un xicotet negoci local al què li veia possibilitats.

Abans de donar este pas, evidentment vaig fer molts números. Vaig analitzar els comptes i vaig planificar l'amortització de la inversió per a determinar la seua viabilitat econòmica, però també vaig observar quins problemes incidien en la tendència de descens en les vendes que registrava any a any el negoci i que anaven més enllà de les contemplades pel sector.


La primera decisió que vaig prendre sigué deixar la porta oberta de bat a bat. Un acte simbòlic que pretenia enviar un missatge clar “d'açò està canviant” a una clientela tan acostumada a vore el rètol de “torne en 5 minuts” que ja ni s'acostaven a l'establiment si des del cantó veien la porta tancada i aixina vaig estar durant mesos fins que vaig acabar per canviar la porta mateixa per una altra àmplia i aclarida, establint en este últim acte una ruptura total amb el passat.

Prendre decisions d'este tipus són necessàries, però no ha sigut això lo que ha aconseguit trencar amb el descens en les vendes i convertir-lo en augments superiors al 25% sinó la gestió. El calaix no s'ompli sense una idea de negoci clara i definida que et permeta establir quin és el teu mercat, conéixer les seues necessitats i atendre-les, sense un control adequat de l'estoc o sense la supervisió permanent de gastos i ingressos. Qualsevol negoci, per xicotet que siga necessita ser gestionat.

Després del tomb electoral que es va produir en les passades eleccions, allò que més ha transcendit han sigut les primeres decisions preses pels nous alcaldes de les grans ciutats, en gran mida destinades a establir una ruptura mental amb el passat. Ells també han obert metafòricament i físicament les portes i fer-ho no sols ha sigut oportú sinó necessari, però no és prou.

Arribar amb bicicleta, metro o autobús al treball, rebaixar sous, aprimar la nòmina d'assessors i alts càrrecs... tot això és necessari però no deixa de ser el “chocolate del loro”. L'autentic desafiament serà la gestió dels recursos, serà identificar les necessitats reals dels ciutadans, prioritzar-les i donar-lis cobertura, serà imprimir una nova forma de governar més enllà dels girs efectistes dels primers dies.