Páginas

20/6/15

PACTAR AMB PRESERVATIU


Ja ho vaig deixar escrit la setmana passada, just abans de l'episodi d'histèria col·lectiva que va acabar amb el part de la burra al que han batejat amb el bucòlic nom de pacte del Botànic . El canvi valencià té com a fonament la desconfiança.

La fatxada és un abraç quasi carnal entre Ximo i Mònica, somriures davant de les càmeres (dientes, dientes, diria la Pantoja) i passejada pels jardins. La fatxada és un nom estudiat per al pacte per a evitar que ningú li assigne el d'un animal de corral. Tot és alegria cap a l'exterior però la processó va per dins. Ací ningú es fia de ningú.


Mentres el món sencer celebrava la fi de les hostilitats a mi em preocupava un detall secundari, el paper que segons pareix li havia tocat jugar durant els pròxims anys a Enric Morera. No em cabia en el cap que l'home que més sacrificis havia fet per a aconseguir que aquell Bloc que es quedava sempre per davall del 5% es convertira en el triomfal Compromís de hui, acabara com a vicepresident de la institució. Un càrrec que el feia invisible i desactivava com a polític. Ser vicepresident de les Corts és com ser l'agent 006, estàs a un número de l'èxit però no et coneix ni ta mare.

La preocupació m'ha durat poc. A l'endemà ja es parlava d'un repartiment de càrrecs circumstancial amb data caducitat. En un mes, pam amunt pam abaix, Morera serà Bond, James Bond i es convertirà en president de les Corts. Una maniobra esta un tant estranya.

Ximo s'abraça a Mònica però no es fia d'ella (pot ser Gloria Marcos li ha explicat alguna cosa) i per això a l'hora d'enllitar-se preferix prendre precaucions. Que el president accidental de les Corts siga un socialista ve a ser com el preservatiu que impedisca, arribat el cas, embarassos no desitjats, que el calendari corre i una volta Ribó siga alcalde, poques opcions de pressió li quedaran al de Morella.

El divendres estava tot lligat i ben lligat. Oltra prenia la iniciativa i investia públicament a Puig com futur president. Esta volta no hi havia compareixença dels tres socis del futur govern. Un altre preservatiu. Mònica comprometia la seua paraula en este acte i dificultava amb això una possible marxa arrere. Ara que la líder de Compromís és gat vell i té recursos més que suficients i alhora que renunciava a convertir-se en el cap del Consell, condicionava açò a un executiu compost pels tres partits sí o sí i si recordem, Podemos ha manifestat reiteradament que no formaria part d'un govern presidit pel PSOE (ella també usa condó).

Esperem que tantes mides profilàctiques produïsquen efecte i no tinguem segona part del sainet.

De propina:

La inusual interinitat institucional amb obsolescència programada inclosa, ha permés a Ximo Puig enviar-li un encarrequet a Podemos. Eixa discrepància entre lo votat i lo que s'ha pactat ha sigut com agafar pels atributs a Montiel mentres se li murmura a cau d'orelleta ¿no ens anem a fer mal veritat?.