Páginas

12/6/15

COM EL BALL DE PARRA


¡Mare de Déu santa com està el pebre! Va ser acabar el recompte de vots en què se certificaven les possibilitats de canvi de cicle i començar a decebre.

Encara estaven calentes la paperetes i ja podíem trobar un parell d'iniciatives d'arreplegada de firmes i una convocatòria de concentració per a recolzar a un dels possibles candidats a presidir la Generalitat (com si la gent no s'haguera manifestat ja amb el seu vot) i això no va ser més que el començament.

En els dies que han seguit a les eleccions s'ha produït una plèiade de minicampanyes destinades a influir en el resultat de les negociacions a tres bandes sense que estes s'hagueren tan sols iniciat i amb cada una d'elles s'ha anat enrarint l'ambient fins a crear una atmosfera densa i irrespirable sobretot per als que assistixen com a espectadors involuntaris.

Abans de l'aparició de les xarxes socials, les estratègies per a abordar un pacte tan complicat com el que se'ns presenta es parien en els gabinets dels partits i cada u jugava les seues cartes com millor li convenia, recolzant-se en els mitjans de comunicació tradicionals que representaven una comunicació unidireccional, però ara la cosa és distinta.


Cada afiliat, cada simpatitzant i si molt m'apuren, cada votant d'una determinada opció, s'ha convertit en estratega i intenta aportar amb la seua creativitat els arguments irrefutables que alcen al seu candidat a la posició de clar guanyador, portat per una fe cega, fent més mal que un porc solt i sense importar-li les conseqüències o l'espectacle que està contribuint a crear.

En les últimes setmanes he llegit coses que m'han fet aborronar de persones a qui tenia per gent de trellat que no han dubtat a difondre missatges que no suporten el més mínim anàlisi de veracitat. He vist a gent desbarrar a bocí ple, menyspreant, quan no directament insultant a qui sí o sí, va a convertir-se en uns dies en soci de govern o com a mínim en bàcul sobre el qual recolzar-se i si a tot açò li afegim la mania de mostrar en públic les vergonyes dels protagonistes enviant-se missatgets per televisió com si foren tronistes de “Mujeres y Hombres y Viceversa”, en compte d'assentar-se a negociar a l'endemà per a concloure de manera ràpida i clara la qüestió, lo que tenim és un merder de categoria internacional.

Guanye qui guanye este combat de pressing catch animat per hooligans armats amb smartphons, haurà contribuït a sembrar la desil·lusió entre els qui veien amb esperança un canvi definitiu en la política valenciana i com a premi obtindrà un govern dèbil i quatre anys de vigilar les seues esquenes perquè l'acord, si n'hi ha, estarà fonamentat sobre l'apegalós tarquim de la desconfiança i la vista posada en les següents eleccions.

Dubte molt que la tensió generada estos dies entre els creients de cada sigla es diluïsca a l'acabar la sessió d'investidura, aixina que supose que açò acabarà com el ball de Parra, que no sé com va acabar, però no degué de quedar molt bé.

De propina

Per als uns: ¿On van quedar les sigles valencianes?
Per als altres: ¿No vau tindre prou amb l'experiment d'Equo?
Per als últims: Com esteu disfrutant bandidos.