Páginas

9/5/12

JA ESTÀ BÉ HOME


Prescindiré hui de floritures verbals, estic de mala llet. Em pose de mala llet cada matí quan puge al cotxe i pose la ràdio i seguisc aixina, de mala llet, tot el dia fins que em gite. Estic fart de què ens diguen mentides diàriament, de que cada volta que ix un membre del Govern d’Espanya a dir que no estan pensant en fer tal cosa, siga un senyal inequívoc de què estan a punt de fer-la, fart de que la mentida s’haja instal·lat en la normalitat i de que tot el pes de l’austeritat s’estiga descarregant sobre els ciutadans únicament i exclusivament.

En el poc de temps transcorregut des de que el nou Govern va prendre possessió del poder amb promeses electorals de solucions màgiques que han quedat en simple publicitat enganyosa, no s’ha pres ni una sola mida que no afecte als més dèbils, com si cada un de nosaltres fora culpable individual de la situació i per contra, res ha canviat en l’estructura política espanyola, cap retall s’ha aplicat a cap institució habitada per polítics, pseudopolítics i altres espècies protegides, més que a simple efecte de maquillatge.


Mentres ens apugen els impostos i faciliten l’acomiadament, mentres la sanitat i l’educació patixen els retalls, ni el Senat ni les Diputacions que tantes voltes se’ns han mostrat pels uns i els altres com prescindibles, han sigut tan sols ficats en dubte, com intocables són els ministeris buits de competències per haver sigut estes transferides a les autonomies. Res s’ha tocat, ni assessors, ni enchufats ni Delegats del Govern hereus de temps foscos. Tot seguix igual com quan nadàvem en l’abundància, a pesar de les repetides promeses.

Estic fart també de que cada notícia sobre la Generalitat Valenciana, siga una nova certificació d’una gestió pròpia d’incompetents i que mai passe res, com si els diners que s’ha manejat amb tanta alegria no isqueren de les nostres butxaques, i em posa de mala llet que tot açò s’ajunte en un mateix dia en una espècie de tronada perfecta de despropòsits.

Escoltar per este orde que Bankia repartirà en dividends la mitat dels seus beneficis, que Rajoy diu que no contempla injectar diners públics a la banca, que sí que podria fer-ho com última opció, que és perfile com més que possible que Bankia necessite de diners públics i finalment que Rodrigo Rato dimitix com a president d’este banc per a facilitar el rescat per part de l’Estat, és difícilment superable en el meu nivell de tolerància i aixina i tot ha sigut superat per la notícia que les xifres que és barallen com necessàries per al rescat d’este refugi d’expolítics es pareix sospitosament a la del retall en educació i sanitat.

Cal tindre l’estómac d’un material especial per a governar d’esta manera, per a xafar amb bota de ferro als ciutadans fins a la desesperació mentres és juga al Monopoli amb els amigatxos confiat de que la sang dels vassalls és d’orxata i ningú alçarà la veu.

Ja està bé home, ja està bé.