Páginas

1/9/08

TINC UN CLON

Que no "cunda el pánico", no hi ha un altre Carles Choví idèntic a mi enredant per ací (encara que això explicaria moltes coses). No, el clon al què em referisc és un blog clònic d'este, que mantinc des de fa uns mesos en el periòdic digital Las Provincias i en el que bàsicament reproduïsc els mateixos articles que en DIARI D'UN OPTIMISTE.

Vaig començar per allò d'ampliar l'espectre de lectors i perquè com solia dir Héctor Villalba, predicar entre conversos està molt bé, però la nostra missió es acudir a les terres de promissió; i en eixes estem, aprofitant l'espai que este periòdic posa a disposició de qui vullga utilitzar-lo.

Durant este temps, he pogut observar que un missatge transmés als que formem part de "l'ambient” valencianista és entés de forma ben distinta per aquells que romanen aliens a este, i precisament en l'últim post publicat esta diferència de context s'ha fet més evident.

Quan vaig escriure “La llengua” ho vaig fer pensant en el conflicte lingüístic valencià i aixina haurà sigut percebut pels lectors habituals d'este blog, però el mateix text publicat en Las Provincias, ha produït uns comentaris que res tenen a vore ab les nostres baralles internes; comentaris que considere oportú traslladar-vos per mitjà d'este enllaç.

http://blogs.lasprovincias.es/el-picama/2008/8/28/la-llengua

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Che, puix sí, sí que estan "locos estos romanos"

Q.

Artur Josep Martinez ha dit...

Mal guirigall has montat a LP, mira que me n'apunte jo també!!!!

taronget ha dit...

Tu ho has dit... "Quan vaig escriure “La llengua” ho vaig fer pensant en el conflicte lingüístic valencià"

I als comentaris eixos has pogut vore el conflicte lingüístic dels valencians, que no és "ab o amb" "atre o altre" sinó la vulneració dels drets de milions de persones per parlar o escriure en valencià.

Carles ha dit...

Sr. Q els romans no sé, però dels argentins, què em dius dels argentins?
Artur, “viaje con nosotros si quiere gozar”, apunta't i ens ho passarem
bé.
Taronget, estos dos conflictes són realitats paral·leles del nostre univers existencialista, una cosa no lleva l'altra i ambdós troben fidel reflex en la faula d'Esopo.

Espill ha dit...

Carles no sé si ho diràs en broma, però que "dos" conflictes, ni tres, ni quatre. Hi ha un conflicte que s'en diu desaparició de la llengua valenciana per una sèrie de factors. Tots sabem que si barregem parla de carrer, amb escriptura antiga, no trobem més que incoherències dels quatre gats, "que no polititzen".

I puix que el comenta taronget, és pronuncia an i en i s'escriu amb i en. Quan jo m'en menge parlant en castellà en verb participi la "d", després l'escric i no me munte castells enlaire i demés. Ací no hi ha cap conflicte, sols la paranoia dels quatre emparanoiats perquè els agrada tindre el hobbie d'emparanoiar-se. I qui se senta al·ludit allà ell (en general).

L'estratègia espanyolista intolerant té una sèrie d'estratègies, i una és el fet valencià és conflicte. El valencià és conflicte, el meu dret de llegir està per damunt del teu dret d'escriure (perquè sóc espanyol), el meu dret a escoltar està per damunt del teu de parlar. La teua llengua és conflicte, la meua no perquè és bonica, bonica. La teua llengua no té dret a existir, la meua sí encara que fins i tot a Itàlia m'en lleven el meu dret a parlar en castellà... i són romans intolerants...

No sé quina és la faula d'Esopo, però açò és maniqueiste; però és la pura realitat. Els que la volen morta, els d'enmig, i els que la volen amb vida i forta.

Exceptuant açò, és un mirall estes actuacions perquè; produïdes per altres quatre gats volen crear inseguretat, fatiga, paranoia, en els quatre que escriuen en valencià en este cas per exemple.