Páginas

28/8/08

LA LLENGUA

No sé si és conseqüència de les calors d'este estiu o a causa de la febra que em va mantindre lligat al llit el passat cap de setmana, la veritat és que em sent lo suficient irònic i jugadoret com per a traure a la palestra un d'eixos temes que immediatament encenen passions.

A causa de l'estat d'anim ja confessat, he decidit prescindir d'anàlisis "sesudos" o justificacions repetides una i mil voltes i en el seu lloc exercir de tave en l'orella de la pesada haca del valencianisme, aixina que vos oferisc una faula d'Esopo, aquell a qui se li adjudiquen entre altres les titulades La rabosa i el raïm o La llebre i la tortuga, i que en esta ocasió ens parla de la llengua...

CAP. XIII Del convit que va fer Janto als seus deixebles.

Va convidar Janto a tots els seus deixebles, dient a Esopo que els portara una vianda que fóra dolça i saborosa.

Esopo anant al mercat deia entre si: “Ara he de mostrar la meua admirable saviesa” i comprant llengües de cansalada les va posar en l'olla.

Venint Janto a menjar ab els seus deixebles, va dir a Esopo que portara a la taula la desitjada vianda, i posant les llengües ab vinagre a la taula van començar a fruir d'aquella admirable sapiència, lloant els deixebles del científic mestre la profundíssima doctrina dient: “Este delitós menjar ple està de filosofia”.

Va manar després Janto a Esopo que portara una altra vianda, i portant més llengües adobades ab all i pebre, deien els seus deixebles: “Pròpiament ens pertany una llengua després d'una altra llengua”, mes a la fi, portant Esopo una altra volta llengües, enutjats ja els deixebles juntament ab Janto per tantes llengües, va dir este: "¿No hem de menjar més que llengües? ¿No et vaig dir que portares una vianda que fóra dolça i saborosa?.

Va respondre Esopo: "Gràcies faig als Déus, que hi ha ací hòmens de tan alta intel·ligència. ¿Quina vianda hi ha millor, més dolça i més saborosa que la llengua? Per la llengua són ordenades totes les arts, per la llengua tota la doctrina i filosofia és ennoblida, per la llengua les dignitats, les ocupacions i les riqueses són adquirides. Per la llengua s'efectuen els matrimonis, per ella les cases i les ciutats són enriquides, per ella els hòmens són exaltats i respectats. Últimament en la llengua està quasi tota la humana vida, de manera, que no hi hi ha cosa més dolça que la llengua, ni dels Déus ha sigut donada als mortals major riquesa que la llengua".

Ab grandíssim aplaudiment, alegres tots els deixebles de Janto de la subtil resposta d'Esopo, li van abraçar defenent contra el confús mestre la pura innocència.

CAP. XIV Un altre convit de llengües.

Mes Janto, pensant en venjar-se va dir a l'altre dia a Esopo davant dels seus deixebles: "Puix que ahir vam menjar a gust teu, mudem hui les viandes, jo vull que tots els meus deixebles mengen ab mi, per tant ens has de portar la pitjor i més amarga vianda que trobes".

Va partir promptament Esopo i va comprar una altra volta llengües i les va posar en l'olla; mes venint tots a l'esperat convit i dient Janto a Esopo que portara l'amarga vianda, Esopo va portar les llengües com havia acostumat, i admirats els deixebles de Janto junt ab ell de que una altra volta tornara a les llengües, van demanar una altra vianda.

Portant-los Esopo més llengües, es van indignar a tal punt que el Filòsof Janto li va dir: "Ara no t'he manat portar vianda dolça, sinó amarga".

Va respondre sobtadament Esopo: "¿Quina cosa hi ha pitjor i més amarga que la llengua? Per la llengua es perden els hòmens, per la llengua arriba l'home a miserable pobresa, per la llengua són destruïdes les ciutats. Finalment per la llengua perixen totes les coses.

I no afegiré ni una coma... ¡Bon profit !