Páginas

5/4/08

L'EFECTE MERCADONA

Fa alguns anys i per motius laborals vaig haver de fer diverses visites a Andalusia. Per aquell temps, Mercadona estava en ple procés d'implantació en la zona i recorde que em va deixar sorprés constatar, que el simple rumor de la pròxima obertura d'un dels supermercats d'esta coneguda empresa valenciana, provocava en més d'una localitat, l'immediat tancament dels encara existents supermercats familiars.

L'efecte aconseguit per Mercadona deriva directament d'un èxit molt important per a qualsevol empresa, però també per a qualsevol col·lectiu social o polític i inclús important a nivell personal. Instal·lar en la mentalitat comunitària la certesa de que totes les expectatives que puguen generar-se es voran confirmades ab realitats, o lo que és lo mateix, que quant es diu es complix.

La seguretat que esta empresa seria capaç d'oferir als consumidors els millors productes als millors preus i que per tant competir ab ella es feia impossible és lo que impulsava al tancament d'estos negocis sense ni tan sols plantejar batalla davant de la invasió del seu “territori comercial”. Diuen que quan el lleó no vol lluitar brama, però a Mercadona no li feia falta ni bramar.

El passat any, vaig tindre l'ocasió d'escoltar a Duran i Lleida durant la presentació a València del seu últim llibre, "Entre una Espanya i l'altra" la lectura de la qual és altament recomanable. En el debat immediatament posterior a la conferència del polític català va sorgir d'entre el públic la pregunta sobre un hipotètic suport de CiU al govern que isquera de les urnes en les eleccions del 9 de març, el resultat de les quals evidentment es desconeixia en eixe moment.

La resposta de Duran i Lleida va ser contundent, “abans d'assentar-nos a parlar, qui pretenga el nostre suport haurà de fer públiques les balances fiscals”, justificant àmpliament el perquè d'esta exigència.

La primera cosa que ha fet Rodríguez Zapatero en quant ha assimilat els resultats de les últimes eleccions generals és anunciar que va a fer públiques les balances fiscals, que ho farà seguint dos metodologies distintes i que estes no serviran per a negociar el finançament autonòmic.

Curiosament, de totes les raons esgrimides per Duran per a justificar la seua exigència, cap va ser la negociació o renegociació del sistema de finançament autonòmic, centrant-se més en conceptes lligats a la desarticulació de vells tòpics assignats als catalans respecte a la seua relació ab els diners públics.

En quant va botar la notícia de la pròxima publicació de les balances fiscals; la forma i les circumstàncies en què es va produir em van recordar immediatament l'efecte Mercadona. El simple rumor d'una condició prèvia, originava immediatament reaccions conseqüents, sense necessitat escoltar el bramit del lleó.

No existix ara com ara cap partit, persona o col·lectiu que siga capaç de causar un efecte semblant ni al govern autonòmic ni a l'estatal i per este motiu, desgraciadament les valencianes i els valencians estem condemnats a ser mers espectadors en estos combats de la política... de moment.

4 comentaris:

Rafa ha dit...

Si que es el diario de un optimista, si. Pero se es mas feliz así que resignándose. Mucha suerte.

diafebus ha dit...

se't saluda i se't dona la més càlida benvinguda a la virtualitat, optimiste.
Molt bon artícul. Només faltava que Zapatero traguera les balances al crit de "però que conste que ho faig perque vull, no perqué m'obliguen".
En fi, una altra pàgina que visitar cada matí a l'hora del cafenet.

forlati ha dit...

Llúcit anàlisis polític.

Benvingut celebrat optimiste.

Anònim ha dit...

Hola Carles:

Fa molt de temps...benvingut al valencianisme de conciliació...

http://faustibarbera.blogspot.com/