Pronuncien paraules d'amor però lo que realment volen és sexe, concretament fotre'ns (possiblement en castellà s'entén millor, “quieren jodernos”). No se m'ocorre millor manera d'explicar que s'amaga darrere de la pesada insistència amb què es proclama la rebaixada d'impostos com alguna cosa que es fa per i per als ciutadans, per a que puguen gastar més, per a que el Govern no es “forre” a costa dels pobres contribuents.
Ho hem sentit una i mil voltes de boca de polítics neoliberals que juren i perjuren que ho fan per nosaltres, perquè ens volen i ens volen tant que si els diem sí ompliran les nostres butxaques de diners, podrem ficar en el depòsit del cotxe tant combustible com càpia sense que tremole la cartera o deixar les llums enceses dia i nit sense por de que ens porte a la ruïna. La nostra vida serà de color de rosa si baixen els impostos.
Però tant d'amor no és més que l'ocultació de les seues vertaderes intencions i no parle ja de la deterioració dels serveis públics que segueix irremeiablement a la baixada d'impostos, allò de que la sanitat i l'educació són les primeres víctimes d'eixa vida de color de rosa que ens oferixen. Sobre això ja s'ha parlat prou. No, lo que s'amaga darrere d’este càntic de sirenes és la intenció de pervertir les lleis del mercat en benefici d'uns pocs.
Una de les lleis del mercat diu que quan un producte puja de preu, la seua demanda es veu afectada i com més puja el primer més disminueix la segona. En eixe moment entra en escena altra de les lleis del mercat, la que diu que quan l'oferta és major que la demanda els preus es veuen afectats a la baixa i justament això és lo que es vol evitar amb lo de baixar els impostos.
Per a un fabricant o un distribuïdor de béns de consum, la baixada de demanda d'un producte pot suposar un problema d'aprofitament d'infraestructures. Produir o distribuir menys quantitat de la que té dimensionada per a optimitzar les seues instal·lacions produeix despeses i per tant ha de buscar la manera de reduir costos i preus per a tornar al llindar de rendibilitat, però si els costos de les matèries primeres no poden reduir-se pel context, no els queda més remei que reduir preus a costa dels seus beneficis i ací està el parany que ens pretenen imposar, la reducció de preus a costa dels impostos (i de la sanitat, de l'educació, etc.) i no dels beneficis empresarials.
Aixina que, benvolguts meus, quan se vos acosten amb la cançoneta que vos volen tant que vos baixaran els impostos, correu. Allunyeu-vos immediatament, perquè eixe vol tirar “burundanga” en la vostra beguda i fotre-vos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada