EL SANGONERA PARTY

A Pablo no li valia el resultat, a ell només li valia guanyar, guanyar, guanyar. A llarg termini guanyar les eleccions sí, però abans volia guanyar al PSOE i quasi ho havia aconseguit, quasi. Com quasi havia aconseguit expulsar del tauler a EU, quasi. Per això a l'acabar el recompte i amb la foto definitiva de l'hemicicle en les seues mans va pensar que eixe resultat havia de ser superat com més prompte millor. Calia repetir les eleccions.

Ho vaig vore en el moment en què Pablo va fixar la seua línia roja per a negociar amb el PSOE i està no va tindre res a vore amb mesures socials. No va parlar d'exclusió social, ni de desdonaments, ni de salaris socials, ni… va parlar del referèndum català com si este haguera sigut l'eix central de la seua campanya en compte de tot allò que no va mencionar eixe dia i que fins a eixe dia pareixia lo més important per a la seua formació.

MILIONS DE MOSQUES NO PODEN ESTAR EQUIVOCADES

Recorde quan les enquestes eren un instrument de treball intern per als comités de campanya. No em referisc a les que es publicaven, sinó a les que s'encarregaven per a obtindre una foto aproximada del panorama electoral que etectava debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que permetien modular discursos, emfatitzar missatges i segmentar.

Hui la cosa ha canviat prou (la plèiade de politòlegs que inunden els gabinets dels partits té la culpa) i les enquestes, totes, s'han convertit en argument de venda o pitjor encara, en l'únic argument per a aconseguir el vot.

UNA HISTÒRIA VALENCIANA DE FANTASMES

Capítol u:

No estic segur si va ser a finals de maig o a principis de juny. De lo que estic segur és de que era una nit de dilluns d'aquell llunyà 1991. El Consell Provincial d'Unió Valenciana sempre es reunia els dillunsos a la nit i aquell dilluns era especial.

En la gran sala de reunions ocupada quasi en un cinquanta per cent per una enorme taula amb forma d'escut watusi que presidia com sempre Vicent González Lizondo, es respirava eufòria. En les eleccions del 20 de maig havíem aconseguit 335 regidors (quasi res porta el diari i ve ple) però l'alegria no era completa.

DEMÀ, QUAN LA GUERRA COMENCE

VALENCIA NEWS 27/10/15

La victòria pot adquirir un sabor amarg quan no se sap administrar i convertir-se en desastre quan cada un dels que l'han fet possible renúncia als seus propis mèrits per a atribuir-la a un únic actor.

He observat l'aparentment fulgurant ascens de Compromís des d'una prudencial distància. He vist com els que van passar trenta anys travessant el desert, creixent lentament, incrementant la seua presència en els ajuntaments i resistint, es convencien de que res tenien a vore amb eixe triomf i adoraven fervents a Mònica, nou jònec d'or abillat amb camisetes reivindicatives. Tot li ho devien, tot li ho agraïen.