RECUPEREM LA DIGNITAT

Els valencians xafàvem els camins d’Europa molt de temps abans de que es parlara d’unitat econòmica o política i ho féiem obrint mercats, sense ajuda institucional ni grans infraestructures que ho facilitaren.

Hem sigut capaços de construir una economia florent basada en l’agricultura i de projectar esta cultura de l’esforç per a crear grans nuclis industrials repartits per tota la nostra geografia i una potent indústria agroalimentària que, amb el complement del turisme, ens han fet convertir-nos en una de les regions europees amb major potencial.

Continuem sent els mateixos, tenim les mateixes capacitats, el mateix esperit, però l’efecte que ha causat la ineptitud dels nostres governants prolongat en el temps, ens ha deixat en una situació d’extrema gravetat.

FE SENSE OBRES, MORTA ÉS

Fabra passejant

No guanyem per a disgustos últimament els valencians. Ni per a disgustos ni per a res pel que pareix, perquè sense haver-nos recuperat de la vergonya de vore en directe com el Govern de la Generalitat es deixava humiliar per Rajoy, ve la comissió d’experts nomenats per les Corts i certifica que la intensitat i la freqüència amb què se’ns ha munyit als valencians ens ha deixat famèlics.

Anem al metge perquè ens trobem un poc dèbils esperant que ens recepte unes vitamines i de sobte ens ve amb què ens queden tres mesos de vida, que hauríem d’haver portat una vida sana, haver fet esport i tot això, toca, lo mateix que li ha passat al Govern Valencià, que està en parada cardiovascular per no haver reclamat un finançament just quan tocava i per malgastar lo poc que tenia en la caixa. Prop de 6.000€ deu cada un dels valencians gràcies a haver votat cegament a inútils i malfaeners (a l’altra tornes).

EL GOVERN DE LA VERGONYA

Podreu tindre preparades totes les excuses i cortines de fum del món, però ja no vos creiem. Podreu vestir el sant a la vostra conveniència, enrotllar-lo amb paper de regal i adornar-lo amb un llaç, però ja no cola. Heu venut al vostre poble en terra plana sense que vos tremolara el pols i tots ho hem vist tan clar com la llum del dia.

Anys i panys traient pit amb fanfarrones exigències de millor finançament dirigides a ZP a qui culpàveu de tots els nostres mals, es van convertir primer en tímids gestos de cara a la galeria per a no molestar als nous inquilins de la Moncloa per a acabar en una ridícula baixada de pantalons més pròpia de lacais que de governants.

RAJOY I LA VIA VALENCIANA

"Sempre estaré darrere de tu, o davant, o a un costat. Gràcies Paco". Estes paraules pronunciades per Rajoy al juny de 2009 davant de milers de simpatitzants del PP durant el míting central de la campanya de les Europees en la plaça de bous de Valéncia, poden arribar a convertir-se en l’única afirmació realitzada pel, de moment, president del Govern d’Espanya que resulte ser certa, atés que cada volta resulta més evident que el seu futur està lligat a l’assaig clínic que va suposar la via valenciana, el Viacrucis de Camps.

He arribat a esta conclusió després de vore la reunió organitzada per Mariano Rajoy amb la flor i nata de l’empresariat amb l’única finalitat de buscar un suport mediàtic en plena efervescència del cas Bárcenas i just quan l’extresorer del PP ha posat en marxa el ventilador i les primeres esguitades comencen a notar-se en el seu perfectament tenyit pentinat.