DESPERTA

Reflexions per a un amic (imaginari) del PP

Convindràs amb mi amic José, que el major dels pecats de ZP (al marge de diferències ideològiques) va ser la seua actitud davant de la crisi. La negà primer, temorós de que li restara vots i li impedira aconseguir el seu segon mandat. Més tard no va saber comprendre la seua verdadera gravetat i pensà que simplement deixant que passara el temps acabaria per solucionar-se asoles i finalment quan ja no va poder obviar la realitat, va prendre decisions erràtiques, a deshora i obligat pel duo dinàmic europeu Merkel i Sarcozy.

Estaràs d’acord també en que el seu propi electorat es va sentir defraudat i l’abandonà en massa a ell i al PSOE, fugint cap a l’abstenció o buscant partits alternatius dins de l’esquerra on poder sentir-se més còmodes, menys traïts.

DEMOCRÀCIA DE BAIXA INTESITAT

En qualsevol altre moment no hauria pogut escriure este article. Haguera corregut el risc de ser malinterpretat, podria haver sigut considerat una excusa per a justificar la no presència d’Units per Valéncia en les eleccions generals del pròxim dia 20.

Aixina que he esperat a que més de 2300 valencians ens donaren el seu aval i encara aixina les nostres candidatures no foren proclamades i he hagut d’esperar inclús més, fins que ens hem guanyat el nostre dret a ser i estar, en els tribunals, fins que finalment Toni i Ana han vist aparéixer els seus noms en el BOE encapçalant les llistes al Congrés i al Senat.

Ara puc dir-ho alt, clar i carregat de raó: l’última reforma de la llei electoral és tot un atemptat contra la llibertat d’elecció i té com a únic objectiu el de perpetuar l’hegemonia dels grans partits als qui els importa una bleda el poble a qui diuen representar.

FART

De sobte he descobert que estic fart, fart de que ens prenguen el pèl, de que ens enganyen, de que ens creen falses expectatives.

Rubalcaba es despenja proposant la supressió de les diputacions provincials i tot es posa de cap per avall. S’escolten veus a favor i en contra, es matisa, es rectifica, s’atenua el missatge... res, no es farà res. No es van a suprimir les diputacions de la mateixa manera que no s’ha reformat el Senat a pesar que en cada campanya electoral hi han hagut propostes, com no s’ha modificat la constitució en cada una de les ocasions en què s’ha debatut sobre això (la d’ara és una excepció de la què després parlaré). Res.

ANIMUS IOCANDI

En ple estiu i en mig d’un projecte de llibre sobre política, m’abellia escriure sobre un tema intranscendent, quasi innecessari; i és que he descobert una de les millors pàgines d’humor que he vist en molts anys en internet. Però no avancem esdeveniments i comencem pel principi.

Conten les males llengües que durant la campanya de 2007, Jaimito Borromeo, un còmic d’escàs talent a què José Luis Moreno va convertir en estrela en el seu programa de varietés “Noche de fiesta”, va arribar a Valéncia i es va quedar atònit al reconéixer-se en el cartell electoral d’Unió Valenciana. Tant li impactà el paregut amb José Manuel Miralles que va demanar conéixer-lo, sense que se sàpia si finalment va poder complir este desig.