Páginas

1/8/11

ANIMUS IOCANDI

En ple estiu i en mig d’un projecte de llibre sobre política, m’abellia escriure sobre un tema intranscendent, quasi innecessari; i és que he descobert una de les millors pàgines d’humor que he vist en molts anys en internet. Però no avancem esdeveniments i comencem pel principi.

Conten les males llengües que durant la campanya de 2007, Jaimito Borromeo, un còmic d’escàs talent a què José Luis Moreno va convertir en estrela en el seu programa de varietés “Noche de fiesta”, va arribar a Valéncia i es va quedar atònit al reconéixer-se en el cartell electoral d’Unió Valenciana. Tant li impactà el paregut amb José Manuel Miralles que va demanar conéixer-lo, sense que se sàpia si finalment va poder complir este desig.


No podem afirmar de ciència certa si esta història és verídica o una vulgar llegenda urbana com la morta de la corba, però lo que si pareix segur és que el tal Miralles ha posat tot el seu interés en què la seua vida s’assemble lo més possible a una actuació de còmic de “verbena” i per a comprovar-ho res millor que fer una ullada a la pàgina a la què em referia al principi, que no és una altra que la web oficiald’UV (càbria afegir sector reconstituït) en la que s’intenta justificar vergonyants actuacions recents, donar aparença de normalitat i reescriure la història, tot al mateix temps.

Fem un poc de memòria. Poc abans d’iniciar-se els processos electorals local i autonòmic, Miralles, l’inexplicablement encara president d’UV, va decidir pel seu compte i risc que la seua formació no anava a presentar-se als comicis. No va ser una decisió de l’Assemblea, únic òrgan que podria prendre-la, sinó personal i intransferible. De fet, ni tan sols es va prendre la molèstia d’avisar als consells locals que estaven preparant les seues candidatures que no podrien presentar-se perquè el partit no els proporcionava la cobertura legal per a fer-ho. Simplement va esperar en silenci, amb la intenció que anaren esgotant-se els terminis per a què, la política de fets consumats, li donara l’oportunitat de justificar la no presència d’UV en les eleccions per la falta de capacitat organitzativa i no per la voluntat del seu president. Un pla perfecte del que esperava arribaren mostres de suport solidari “pobret Miralles, ha fet tot lo que ha pogut, però ell a soles no pot amb tot”, però no comptava amb la insistència dels candidats locals, eixos que no estaven disposats a encreuar-se de braços i que van començar a metrallar-li a telefonades inquisitives a les finalment va haver de respondre. El pastís es va descobrir i els consells locals van començar a buscar alternatives, uns emparant-se en altres sigles, altres com a agrupacions d’electors i els menys, fent-se l’harakiri al vore com Miralles apareixia junt al ja expresident Camps per a anunciar que UV demanava el vot per al PP, aparició que es va vore llargament recompensada amb una Direcció General.

Ja em disculpàreu el “rotllo” de l’últim paràgraf, però si no es coneix la gènesi no es pot entendre on residix la gràcia de la web que s’ha fabricat Jaimito, perdó, Miralles (seguisc sense entendre com contínua de president d’UV) que ara pretén passar per un acord de partit lo que no ha sigut més que una vulgar venda personal, arribant a l’èxtasi quan es referix a la Direcció General com si fóra propietat d’UV en compte del seu particular botí de pirata de “Nunca Jamás”.

Vos convide a escabussar-se més que a navegar, per la web de Miralles. A conéixer el seu perfil en què trobàreu perles com esta: “La labor del President Nacional d’Unió Valenciana s’ha caracteritzat per fomentar la cohesió, la unió i la confiança entre els militants i l’electorat” Un enunciat curiós per a qui va intentar en la passada legislatura expulsar a la majoria dels seus regidors i que ara pretén expulsar a tots els que han gosat presentar candidatura en el seu municipi contravenint els seus desitjos (el de Miralles) de president plenipotenciari.

Un altre apartat amb acurada finesa humoristica és el dedicat a l’agenda, que arreplega totes les reunions que Miralles té amb Miralles i que generalment es produïxen els dilluns i els dimecres i en la que es reflectix l’extrema dedicació de l’inexplicablement encara president d’UV, que no deixa de reunir-se amb si mateixa ¡ni tan sols durant el mes d’agost!

En fi, si voleu passar uns moments agradables, podeu aguaitar a esta pàgina no amb l’ànim de qui pretén conéixer les entreteles d’un partit polític, sinó amb el de qui s’acosta a la plaça del poble en festes a vore les varietés esperant que, entre vedet i vedet, el mantenidor de l’acte exclame ¡amb tots vostés, Jaimito Borromeo!

Però feu-ho prompte, no siga cas que el nou Molt Honorable President li done per preguntar-se a quin sant ha de pagar tan alt preu per un humorista de segona i li lleve la Direcció General, que de segur tindrà algun que altre compromís dins del seu propi partit.

Que a gust m’he quedat.

1 comentari:

terrificus ha dit...

L'ha venut les sigles al PP, i de passada li ha llevat competència a nivell local. Sembla mentida vendre't al teu botxí i després fer-te el salvapàtries.

La paradeta del monstre, en singular, un blog personal des d'on justificar l'espanyolisme més amatent. En la seua última entrada podem llegir com justifica una possible reforma electoral del PP, canviant la realitat per les fantasies, parlant d'instaurar pluralitat i democràcia quan el que el PP vol és instaurar un dictadura en tots els termes, una involució total. Espere que la gent desperte i veja com ens estan portant a la ruïna, amb un somriure o sense cap.