DESTARIFO

Se'm cau l'ànima als peus cada volta que Toni Cantó obri la boca per a amollar les seues abundants gracietes de parvulari. El tio no distingix registres i li la bufa i no li la constipa estar en un míting entre adeptes, en una entrevista o en un debat. Per a ell tot es reduïx al llenguatge de hater hiperactiu de Twitter amb un discurs infestat de pretesos insults i mentires.

El xou de Cantó té sempre els mateixos ingredients. Dir-li PSC als socialistes valencians, Tele Cumprumís a la nostra televisió i esguitar amb mentires sobre el perill que corre el castellà o l'adoctrinament en les aules. El seu és un espardenyot cuinat al foc de la seua malaltissa obsessió per catalanitzar la política valenciana.

U no s'imagina a cap altre candidat utilitzant una dialèctica semblant. No veig a ningú capaç de plantar-se en un debat i referir-se al partit de Cantó com CIUDAGRAMOS, al seu líder com ALBERT PRIMO DE RIVERA, ni fer bromes sobre els efectes que tingueren sobre la intel·ligència de Toni les abundants bescollades que Amparo Baro li va propinar durant els rodatges de 7 VIDAS i no obstant això a este esgarramantes tot li pareix bé.

Se'm cau l'ànima als peus perquè Toni Cantó té garantida la seua acta de diputat i ben prompte eixe llenguatge destarifat i carregat de fel ho inundarà tot, convertint les nostres Corts en el plató de Hombres y Mujeres y Viceversa, rebaixant el nivell discursiu a l'altura del pudent i apegalós tarquim al què s'apuntaran alegrement els del diccionari, que Déu els cria i ells s'ajunten.

Se'm cau l'ànima als peus perquè em crec les nostres institucions d'autogovern i em dol vore com poden acabar convertides en un circ pels qui ni se les creuen, ni les aprecien ni estan disposats a dignificar-les.

No hi ha res a fer. Haurem d'engolir-nos a Cantó muntant els seus espectacles i mentint en seu parlamentària durant tota la legislatura, però encara ens queda l'esperança que a pesar de tot, la bilis la tinga que bossar des dels escons de l'oposició, perquè si la seua presència en l'hemicicle no és més que la constatació que Déu dóna pa a qui no té dents, la simple possibilitat que acabe dirigint alguna Conselleria em fa eriçar els pèls del bescoll.

El desastre que un borinot d'esta categoria pot causar en (posem per cas) educació, seria de proporcions bíbliques.

Evitem l'ocasió i evitarem el perill. Acudiu a votar i feu-ho amb ganes. Voteu a qui considereu oportú, però feu-ho pensant en el futur de les nostres institucions i de la nostra gent.

Recordeu que els nostres diputats i el nostre Govern ens representen i d'ells emanen lleis que afecten la nostra vida i manegen els pressupostos dels què depenem. No ens la juguem. Voteu amb trellat.