NO PENSES EN ELS PRESSUPOSTOS

Estàvem ací tan tranquils, entretinguts amb l'estrena de “Apocalypto” en Andalusia, l'octava temporada de “El Golpe” en Catalunya i el remake de “La venjança dels Sith” que s'anuncia pròximament en totes la pantalles i va el Gobierno i decidix pertorbar esta bassa d'oli iniciant la tramitació dels Pressupostos Generals de l'Estat. A fer la mà Netflix, HBO i la programació d'À punt al complet. Tot el món s'ha quedat amb la mirada fixa en els pressupostos com a conills paralitzats en mig de la carretera enlluernats pels fars del cotxe que està a punt d'atropellar-los.

Bullen les xarxes socials de gent unflant pit com a colom de mostra per l'estratosfèric augment en les inversions que ens va a regalar el Gobierno a les valencianes i als valencians. S'alegren ufans de que Pedro Sánchez vaja a complir la promesa que li va fer a Ximo Puig quan el segon va anar a visitar al primer i mira que té pelendengues que hàgem de declarar festiu el dia en què un president del Gobierno assumisca un compromís adquirit prèviament.

Bullen també les xarxes d'aquells que s'afanyen a recordar que per elevada que siga la promesa pressupostària, està encara lluny d'arribar a equiparar-se amb el pes poblacional que representem i que per tant no s'arriba a complir amb el nostre nou/vell Estatut (eixe que va vagar com un fantasma durant més d'un lustre pels corredors del Congreso i va acabar sent aprovat amb la vergonyant abstenció de Ciudadanos).

Estem a un quart d'hora de que els populars desempolven la campanya “Para Zapatero 1 de cada 5 valencianos no existe … podrías ser tú”. Deuen d'estar en estos moments aprovisionant-se de brotxes i pintura per a substituir Zapatero per Sánchez.

I jo dec haver-me perdut alguna cosa, perquè l'última volta que ho vaig mirar, Pedro Sánchez no tenia de cap manera els suports necessaris per a tirar endavant estos pressupostos i ací està tot el món escarotat com si demà mateix començaren a aplicar-se.

Sí, ja sé que la presidència del Gobierno l'ocupa un home que ha vist atacar naus en flames més enllà d'Orió i rajos-C brillar en la foscor prop de la Porta de Tannhäuser, que se li atribuïx la capacitat de guanyar inclús en les circumstàncies més adverses o tindre més sort que el que li va rascar el punt roig a un hindú i li va tocar un Clio, però que voleu que vos diga, tirar endavant estos pressupostos pot ser el vol d'Icar per a Sánchez.

I si per una concatenació de circumstàncies favorables, alineació planetària, habilitat negociadora i descens del clima polític, arribaren a aprovar-se estos pressupostos, no oblidem que són només això, pressupostos i que les quantitats en ells contemplades no són més que previsions que no són res fins que s'executen i en això, en la falta d'execució de pressupostos tenim els valencians per a escriure un llibre.

Criticar o lloar els PGE en estos moments és com córrer en una cinta. Per molta cara de velocitat que es pose, no s'arriba a cap lloc.