Páginas

7/11/17

ASÍ EMPEZÓ CATALUÑA

Isabel Bonig té una excusa que li anima el cor, un passe pernocta que la eximix del compliment del seu deure, un rèdit adquirit al “río revuelto” del procés català… “Así comenzó Cataluña”.

Que parlem d'educació, Bonig denuncia adoctrinament i vaticina “Así comenzó Cataluña”. Si parlem de finançament, ella ens oferix una realitat paral·lela en la què els valencians estem com la pera en el tabac i ens advertix que reclamar un tracte just s'assembla massa a allò d'Espanya ens roba i acaba amb un “Así comenzó Cataluña”. Si ens queixem de que les lleis emanades de les nostres institucions d'autogovern són corregides o anul·lades pel Govern d'Espanya per mitjà de recursos al Constitucional, Isabel munta en còlera i amenaça amb deixar de respirar mentres no acabe esta deriva independentista perquè, efectivament, ho han endevinat, “Así comenzó Cataluña”


I la líder del PP en el seu sucursal valenciana té una part de raó. Aixina va començar Catalunya però al contrari de lo que ella pensa, no va ser amb les reivindicacions sinó amb el tracte previ que va portar a estes i eixa diferència de matís que és incapaç de distingir és la clau del nostre futur.

Eixa Catalunya que tant li fa por a Bonig i que pareix haver-ho llançat tot per dalt de la parada és la mateixa que en la tantes voltes lloada transició va ajudar decididament a la construcció d'una nova Espanya i el partit a què pertany Puigdemont (eixe terrible destructor de mons) és hereu d'aquella CiU que va aportar estabilitat a governs de distint signe, entre ells el presidit pel seu volgut Aznar.

Lo que no comprén la senyora Bonig és que això de Catalunya va començar quan els seus van decidir trencar l'esperit de la transició que va suposar l'inici d'un viatge que arrancava d'una Espanya falsament uniformada i ens tènia que portar a una concepció moderna d'estat basat en la riquesa de la seua pluralitat de cultures, idiomes i costums. El PP va decidir involucionar la nostra societat i va començar per Catalunya però no té la intenció de detindre's allí.

Sí, aixina va començar Catalunya i el PP valencià hauria d'aprendre dels errors comesos. En primer lloc deuria de deixar de mesurar la realitat valenciana en funció de lo que passa fora de les nostres fronteres intentant forçar paral·lelismes absurdament ridículs i tot seguit podrien recordar que abans que populars són valencians i deixar de quedar-se muts davant de Gènova quan els interessos del seu poble estan en joc.


Si la Sra. Bonig no vol que acabem com els catalans hauria de començar per fer que el seu partit s'adherira a la manifestació per un finançament just i a partir d'ací, amb les lògiiques discrepàncies ideològiques amb la resta de formacions, treballar per a un major i millor autogovern dels valencians encara que això supose portar la contra als seus superiors, perquè si només alça la seua veu quan a Madrid manen els altres, no aprofita.