Páginas

7/7/17

DE MISS CAMISETA BANYADA A ANGELINA JOLIE

Vaja per davant que no tinc bona opinió de Mónica Oltra, no m'agrada. No m'agradava el seu estil de fer oposició i no m'agrada ara en el govern. ¿Que li vaig a fer? He de ser massa melindros per a no vore les qualitats que sense dubte ha de tindre, perquè en cas contrari no hauria collit els triomfs que ha obtingut.

Em pareix oportú deixar clar açò per a què ningú puga atribuir lo que diré a continuació al hooliganisme del partidari ni a la defensa del rendit admirador.

Des del desgrat però també des de la discrepància ideològica, he de dir que em fan bullir la sang certs atacs a qui hui és Vicepresidenta de Consell de la nació d'on sóc natural i que ni el desgrat ni la discrepància són motiu per a deixar-los córrer.


Voreu, fa ja alguns anys, un periodista jove en edat però de mentalitat ancorada en el paleolític, va escriure un article d'opinió sobre la manera de fer oposició d'Oltra amb el títol de “Miss camiseta mojada” i recorde que allò no em va agradar. Jo tampoc era partidari (ni ho sóc) de l'abús d'eixe tipus d'oposició espectacle que tant va abundar en la passada legislatura, però aquell títol era tan denigrant que invalidava qualsevol argument que s'escriguera a continuació.

Cap raó que s'exposara podia justificar el fet de que en cap cas s'haguera titulat de la mateixa manera un article si qui haguera usat i abusat dels missatges estampats en camisetes dins de l'hemicicle de les Corts haguera sigut un home.

Ha plogut prou des d'aquell escrit infame. Les tornes han canviat i ara els que estaven en l'oposició són govern i els que eren govern ara estan en l'oposició acostant-se prou a l'estil histriònic que abans tant els molestava, afanyats a buscar titulars que tapen els motius pels quals ara estan on estan.

Ahir vaig vore la retransmissió del Ple de les Corts i vaig ser testimoni d'eixe estil aspre que no mira pèl per tal d'aconseguir alguna cosa semblant a una fèrria oposició que no estiga llastada pel fosc passat i en este context vaig tornar a escoltar un estil de crítica que em va fer eriçar els pèls del bescoll.

Va ser quan Mª José Catalá intentà aprofitar l'absència de la Vicepresidenta amb un “Que alguien le diga que no es Angelina Jolie” en referència als viatges que últimament ha protagonitzat Oltra fora de les nostres fronteres.

No m'imagine un cas semblant si el Vicepresident del Consell haguera sigut un home. No crec que a cap parlamentari se li ocorreguera menysprear el seu paper dient “Que alguien le diga al Vicepresidente que no es Brad Pitt” i aixina i tot, a la senyora Catalá li va paréixer tan graciosa i bona la idea que ho va repetir fins al ridícul.

A la seua coneguda faceta d'autoodi de valencià-parlant cal afegir el més ranci i caspós autoodi masclista.


I els de Génova pensant en ella per a rescatar al PPCV de la seua mediocritat. Apanyats estan.