Vaja
per davant que no tinc bona opinió de Mónica Oltra, no m'agrada. No
m'agradava el seu estil de fer oposició i no m'agrada ara en el
govern. ¿Que li vaig a fer? He de ser massa melindros per a no vore
les qualitats que sense dubte ha de tindre, perquè en cas contrari
no hauria collit els triomfs que ha obtingut.
Em
pareix oportú deixar clar açò per a què ningú puga atribuir lo
que diré a continuació al hooliganisme del partidari ni a la
defensa del rendit admirador.
Des
del desgrat però també des de la discrepància ideològica, he de
dir que em fan bullir la sang certs atacs a qui hui és
Vicepresidenta de Consell de la nació d'on sóc natural i que ni el
desgrat ni la discrepància són motiu per a deixar-los córrer.
Voreu,
fa ja alguns anys, un periodista jove en edat però de mentalitat
ancorada en el paleolític, va escriure un article d'opinió sobre la
manera de fer oposició d'Oltra amb el títol de “Miss camiseta
mojada” i recorde que allò no em va agradar. Jo tampoc era
partidari (ni ho sóc) de l'abús d'eixe tipus d'oposició espectacle
que tant va abundar en la passada legislatura, però aquell títol
era tan denigrant que invalidava qualsevol argument que s'escriguera
a continuació.
Cap
raó que s'exposara podia justificar el fet de que en cap cas
s'haguera titulat de la mateixa manera un article si qui haguera usat
i abusat dels missatges estampats en camisetes dins de l'hemicicle de
les Corts haguera sigut un home.
Ha
plogut prou des d'aquell escrit infame. Les tornes han canviat i ara
els que estaven en l'oposició són govern i els que eren govern ara
estan en l'oposició acostant-se prou a l'estil histriònic que abans
tant els molestava, afanyats a buscar titulars que tapen els motius
pels quals ara estan on estan.
Ahir
vaig vore la retransmissió del Ple de les Corts i vaig ser testimoni
d'eixe estil aspre que no mira pèl per tal d'aconseguir alguna cosa
semblant a una fèrria oposició que no estiga llastada pel fosc
passat i en este context vaig tornar a escoltar un estil de crítica
que em va fer eriçar els pèls del bescoll.
Va
ser quan Mª José Catalá intentà aprofitar l'absència de la
Vicepresidenta amb un “Que alguien le diga que no es Angelina
Jolie” en referència als viatges que últimament ha protagonitzat
Oltra fora de les nostres fronteres.
No
m'imagine un cas semblant si el Vicepresident del Consell haguera
sigut un home. No crec que a cap parlamentari se li ocorreguera
menysprear el seu paper dient “Que alguien le diga al
Vicepresidente que no es Brad Pitt” i aixina i tot, a la senyora
Catalá li va paréixer tan graciosa i bona la idea que ho va repetir
fins al ridícul.
A la
seua coneguda faceta d'autoodi de valencià-parlant cal afegir el més
ranci i caspós autoodi masclista.
I
els de Génova pensant en ella per a rescatar al PPCV de la seua
mediocritat. Apanyats estan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada