Páginas

27/7/17

LA NOSTRA POR ELS ALIMENTA

No hi ha res com la por per a dominar. La por paralitza i anul·la l'enteniment. La por, quan no obeïx a una amenaça concreta sinó a un estat de permanent tensió, es torna tremendament eficaç.

Obris el periòdic, encens la ràdio, mires la televisió i et bombardegen por constantment. S'exposen els problemes de Veneçuela com si estiguera ací al costat, com si fóra l'únic país en caiguda lliure del món mundial, tot amb l'únic objectiu que tingues por d’acabar com ells, a manera de vacuna per a què ni se t'ocórrega votar als que s'equiparen ací amb el moviment que ha arruïnat a aquell país. Veneçuela sona més en els Mitjans de comunicació que València com si fórem nosaltres els qui vivirem en un altre continent.


Des de que et despertes fins que, rendit et tornes a gitar, tens present el “desafío catalán” ells s'ocupen de que no se t'oblide que Espanya es trenca, per a què no visques ni un minut sense por de les conseqüències. No ho diuen, però d'alguna manera tots intuïxen que si un dels territoris que aporta capital a la vidriola de l'Estat se´n va, hi haura que fer-li un parell de forats més al cinturó i ja estem massa arrepretats.

Infondre temor és fàcil i l'odi també. A la prima de risc ¿vos en recordeu? a les mesures d'austeritat de la UE, a la desocupació, a la crisi, a perdre la casa, a la caiguda dels bancs, a ETA, a Grècia, a l'Estat Islàmic...

Si la nostra intel·ligència no estiguera bloquejada per la permanent interferència interessada ens adonaríem de que lo que ocorre a Veneçuela ens afecta tant o tan poc com lo que ocorre a Canadà, o de que eixe “desafío catalán” se solucionaria ràpidament amb un referèndum pactat... però els interessa la nostra por.

Si no ens tingueren en permanent tensió, fixaríem la nostra vista en la colonització ideològica dels jutjats que es dediquen a bloquejar els parlaments no controlats pels afectes el règim.

Sense la por percebríem nítidament la involució que està patint la nostra democràcia, com els hereus dels qui van guanyar la guerra s'han fet forts dins i fora de les institucions i com eixa fortalesa els ha fet creure's invulnerables incrementant la seua gosadia.

Sense la por no estaríem governats per un partit replet de corruptes, ni el President d'Espanya hauria arribat a declarar en el jutjat perquè no hauria arribat a ser President. Sense la por no haguérem consentit el rescat a fons perdut als bancs, ni la indecent indemnització a CASTOR, ni la socialització de les perdudes de les autopistes, ni la impunitat dels corruptes, ni el qüestionable comportament d'alguns fiscals anticorrupció que més que perseguir-la pareixen protegir-la. Sense por seríem un estat decent.


La nostra por els alimenta i per això ells alimenten la nostra por.