Páginas

16/5/17

¿QUI ASSASSINA LA DEMOCRÀCIA?

Fa un grapat d'anys, quan estàvem iniciant el procés de transició a la segona generació en l'empresa (que va acabar en pa i ceba) vam fer un muntó de cursets i seminaris sobre tots els aspectes que competixen a la direcció. Recorde en especial que un dia ens van passar un vídeo titulat ¿Qui va assassinar la venda? en el que es dramatitzava tot el procés des del moment en què el client fa la comanda fins a l'atenció postvenda amb totes les errors que es podien produir.

El cas és que al visionar aquella cinta des d'un punt de vista totalment asèptic, un percebia que en cada moment del procés es cometien xicotets errors que sumats, donaven com resultat una operació fallida. La conclusió era que en realitat tots havien contribuït a assassinar la venda, des del client que no concretava prou les seues necessitats i el comercial més preocupat pel que ell volia vendre que pel que el client demanava, fins als distints departaments de l'empresa que abstrets en les seues bambolles s'ignoraven els uns als altres fins a culminar el desastre. No obstant això, cada un dels que allí estàvem, vam posar el nostre propi filtre a la història i aixina, els de vendes només veien els errors de producció i administració, els de producció veien els de vendes i administració, els d'administració veien els de vendes i producció… Tots eren capaços de distingir clarament els errors dels altres i obviar els propis.


Amb la democràcia passa exactament lo mateix. Estem assistint des de fa massa temps a un constant declivi del sistema democràtic a nivell mundial. No, no estic sent exagerat, romanen les formes i continuem triant als nostres governants, però hi ha alguna cosa que grinyola quan periòdicament ixen victoriosos personatges com Gil i Gil, Ruiz Mateos, Berlusconi o Trump. No ha d'anar molt bé la cosa quan les ideologies totalitàries s'estenen desbocades per tot l'orbe i el feixisme més ranci ha tocat a les portes de l'Elisi fent alçar un pam el cul a tota Europa.

La democràcia està col·lapsant davant dels nostres ulls mentres esperem que ens somriga la deessa fortuna i el sistema s'autoregenere com per art de màgia. L'última volta, el factor corrector anava carregat de bombes.

Observador que és u, no puc evitar recordar les reaccions davant d'aquell vídeo ¿Qui va assassinar la venda? i comparar-les amb les anàlisis que es produïxen contínuament sobre la crisi de la democràcia en mítings, tertúlies de ràdio i televisió, articles d'opinió i conversacions de barra de bar… la culpa sempre és dels altres.

La realitat és ben distinta, tots contribuïm en major o menor mesura a este estat de retrocés. Els polítics que han perdut de vista allò que els va impulsar a intervindre en la res pública, els partits disposats a engolir tota la merda que siga necessària per tal d'arribar al poder i romandre en ell, els mitjans de comunicació que han substituït informació per opinió, els electors que voten sense esperit crític i l'un darrere de l'altre, tots i cada un tenim la nostra part de culpa.


La democràcia perix en cada cas de corrupció, en cada vot que l'eximix, en cada notícia que la tapa, en cada impediment a la seua investigació, en cada desacord per a fulminar-la, en cada vara de mesurar distinta per a propis i aliens i en cada “jarrón chino” que assentat en un consell d'administració pretén continuar manant.