Espanya
forja d'antic un sistema econòmic basat en una estratègia suïcida,
una mentalitat autodestructiva que busca la desaparició de la
molesta concepció actual de l'Estat per a donar naixement a un nou
ens que es dirà Espanya però que no serà més que un eufemisme per
a referir-se a Madrid com a ciutat estat.
Espanya
se suïcida però les víctimes som nosaltres, perquè en este
plantejament, la perifèria no deixa de ser un destorb que cal anar
laminant a poc a poc fins a fer-la desaparéixer.
És prou fer una ullada als PGE per a percebre com funciona la
maquinària de destrucció i tant es valen els d'enguany com els de
fa tres, cinc, deu… Inversions sense explicació plausible
derivades cap a zones en què no es complixen ni els més mínims
criteris d'objectivitat, mentres es margina territoris dinàmics
capaços de revalorar cada euro invertit. Res és casual.
Res
es deixa a l'atzar. Cal retallar qualsevol capacitat de creixement de
la perifèria, d'ací la falta de voluntat a l'hora de dissenyar un
sistema de finançament autonòmic que tinga un mínim d'indici de
justícia i la seua gradual substitució per eixe Fons de Liquiditat
que no deixa de ser una almoina atorgada graciosament però amb els
nostres propis diners.
Tampoc
s'escatimen esforços en el terreny de la convivència i en compte de
fomentar l'enteniment es força el desencontre. En part utilitzant
eixos mateixos PGE que servixen per a crear recels interterritorials,
però també exaltant l'odi a la diferència demonitzant costums,
singularitats, idiomes… dividix i venceràs.
Tot
quant succeïx té un fi únic: que tot, absolutament tot passe per
Madrid. Capitals, mercaderies, empreses, han de tindre el seu
epicentre en la megaciutat per a la que la resta no som més que
rutes d'accés, per això el sistema radial de les infraestructures,
per això el seu “Corredor Mediterráneo” és de secà i encara
ens estranya que hi haja qui, amb este panorama, vullga anar-se’n.
I
mentres tot açò passa, les notícies sobre infrafinançament, sobre
el maltractament en els pressupostos o sobre les mentires de
l'administració sobre el Corredor Mediterrani desapareixen en un
bufit de les portades dels periòdics, substituïdes per autentiques
banalitats com si es pot o no aparcar en el carril bus a la nit, els
culebrons de la Junta Central Fallera o el pròxim entrenador del
València, com si ens anara la vida en això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada