Páginas

25/8/15

¿ENS N'ANEM DE PROCESSÓ?


Toquen les campanes, sona la marxa reial (o no) i apareix la imatge per la porta del temple. Les mirades es dirigixen cap al grup d'autoritats que es disposen a presidir la processó escrutant qui falta.

L'assistència o no dels nous regidors i alcaldes parits en les últimes eleccions és el tema de conversació més habitual en les cafeteries, mercats i xarxes socials. Parlar de les processons s'ha posat de moda en el principi d'este nou cicle polític com ho va estar parlar de la “prima de risc” al seu dia.

Vaja per davant que a mi personalment, m'importa poc o gens si els regidors van o no a les processons. No sóc dels que opinen que forma part de les seues obligacions, però crec que hi ha un desenfocament total en la manera d'abordar el tema que ja es va produir en la transició. Aixina que esguitaré un poc este debat.

18/8/15

JIMMY EL “ALDEANO”


VALENCIA NEWS


Dilluns 3 d'agost. Són un poc més de les 8 del matí i camine pel meu carrer en paral·lel a una parella de dones que pam amunt, pam abaix, són de la meua edat. Una d'elles és del poble i valenciàparlant, l'altra forastera. Capte trossos d'una conversació que mantenen en castellà sobre l'escassa utilitat que té educar els nostres fills en valencià.

Dimecres 5 d'agost. Els dimecres hi ha mercat a Sollana. No són encara les huit i mitja del matí i estic assentat en un tamboret alt en la barra del bar Pallús prenent, com cada matí, un café del temps amb sacarina i sense llima (sóc home de costums). A la meua esquena s'obri la porta i s'escolta un bon dia. El nouvingut saluda als parroquians en un valencià adornat per un accent curiós.

Jimmy és un dels molts venedors del mercat i pel seu aspecte diria que és senegalés. S'assenta al meu costat i li solta a una de les ames del bar un “Inma, estàs que t'ixes” i a mi un “¿em passes el diari rei?”. Hi ha uns quants estrangers venent en el mercat, però no diria jo que a Jimmy se li poguera considerar com a tal.

12/8/15

NO SÓC MELENDI I ALLIOLIMAN

VALENCIA NEWS 4/08/15

Fa ja uns quants anys d'allò, però hi hagué una època en què vaig creure que era possible el naixement d'un moviment valencianiste transversal i integrador capaç de superar els conflictes tradicionals que ens han impedit créixer com a poble. No era l'únic que ho creia ni era la primera volta que s'intentava. Possiblement cada generació ha tingut almenys un intent acompanyat del seu corresponent fracàs.

El cas és que durant un temps, un grup heterogeni del que formàvem part valencianistes de quasi totes les tradicions ens reunírem, parlàrem, vam fer algunes campanyes, taules redones... i sopàrem junts, que tot és precís.

Va ser en un d'eixos sopars prop de les torres de Quart, que entre espesses dissertacions i bromes diverses va sorgir l'afortunadament efímer duo “No sóc Melendi i Allioliman”. El que no era Melendi era Pere Fuset que des de que s'havia tornat hipster li tenia una retirada al mal imitador de Sabina i Allioliman era jo per raons que no cal explicar.

4/8/15

CIUTADANS, PODEMOS I EL MEU RELLOTGE

VALENCIA NEWS 28/07/15

Estem perduts si les paraules perden el seu significat. La civilització sencera pot afonar-se si acceptem sense lluitar que es manipulen davant dels nostres nassos i amb total impunitat els conceptes que van lligats a elles.

Vaig arribar a esta apocalíptica conclusió la passada setmana al tractar de solucionar un problema en l'illa que la marca Viceroy té en la planta baixa de El Corte Inglés de l'avinguda de França del Cap i Casal.

Voreu: El passat mes de gener vaig complir (com tinc per costum) un any més i la meua dona i els meus fills van celebrar tan magne esdeveniment regalant-me un rellotge que he lluït amb orgull durant els últims mesos sense que este abandonara la meua monyica en cap moment. Animat i confiat gràcies a la inscripció “Water Resistant 50M” de la seua corona, cada matí em dutxava amb ell ficat (com he fet amb tots els rellotges que he tingut) sense saber que s'estava forjant la tragèdia.