Páginas

1/9/15

UN PARTIT DE TELETENDA


Sempre m'han fascinat els anuncis de teletenda en què tracten de vendre (i sovint ho fan) trossos de ferralla als què ells anomenen màquines d'entrenament. Eixe desplegament de mitjans, eixos models de ventre pla, cuixes tornejades i mamelles operades, eixos bollets de xocolate i eixos presentadors de somriure blanquejat i monyo de perruqueria, viva imatge de la vida saludable són la quinta essència del màrqueting.

Si no ho heu fet mai, pareu-vos uns minuts en una d'eixes cadenes de baix cost que es passen les hores emetent anuncis d'este tipus i aprendreu molt sobre la vida i la nova política.

Per a vendre trastos d'estos cal aparéixer en TV. No és una qüestió supletòria sinó un argument de venda d'un pes extraordinari. Tota la inversió en espais d'escassa o nul·la audiència servix per a poder posar en fullets, web i sobretot en la caixa “anunciat en TV”.


Eixir en la tele és fonamental per a qualsevol producte. Lo que ix en la tele adquirix immediatament rellevància i veracitat. A partir d'ací es desgranen tots els arguments de venda que sempre i sense excepció se centraran en conceptes com la comoditat, la facilitat d'ús, uns resultats màxims amb el mínim esforç i la possibilitat de guardar el monstre eixe en qualsevol part quan ja no s'utilitze.

Al remat ve la traca final, la comparació amb versions anteriors del mateix aparell o d'altres que oferien les mateixes prestacions il·lustrada amb situacions absurdes i models diametralment oposats als primers, lletjos, grossos, descontents i plens de dolors provocats per eixos trastos diabòlics. En uns mesos, el protagonista de l'anunci passarà a ser un d'eixos models anteriors que provoquen lesions quan aparega una nova versió millorada que critique els seus predecessors i que lluirà un nom ressonant en anglés en què probablement trobarem paraules com WONDER o SMART, perquè el nom també és important i molt.

Ben mirat, Ciutadans no és més que un producte de teletenda. Com tots els altres productes d'este tipus deu la seua popularitat a les aparicions en TV sense les quals podria haver passat sense pena ni glòria pel panorama polític. Com ells s'anuncien com una alternativa fàcil, còmoda i sense esforç, en este cas per als votants desencantats del PP. Com ells, vénen a substituir models anteriors, obsolets i que no han complit les expectatives, encara que en compte de mostrar models grossos, lletjos i plens de dolor, han tret als descontents de l'un altre partit de qui es proclamen versió millorada.

Ciutadans es va prefabricar amb l'objectiu de substituir a UPyD que estava cridada a ser la pitjor falca de la mateixa fusta del PP i que una volta vista la seua escassa utilitat ha sigut convenientment guardat en la cambra perquè tant UPyD com Ciutadans estan dissenyats per a no ocupar espai, fàcils de transportar però també fàcils de deixar oblidats en qualsevol part sense destorbar massa.

Ciutadans és, al remat, tan inútil com els trossos de ferralla que ens venen per a fer exercici. Una volta passada l'emoció inicial de l'estrena, comença la decepció en quant et mires a l'espill i la panxa continua estant ahí on hauria d'haver-hi eixos abdominals definits que prometia l'anunci.

Passades les eleccions, el nou partit adalil de la regeneració i la nova política no passa de ser una versió basta i inexperta del PPCV. No hi ha un nou discurs sinó la recuperació d'arguments i fòbies de la transició. No hi ha un projecte específic per al territori valencià ni la més mínima empatia cap al nostre problemes. S'han convertit en eixe conjunt d'escons prescindibles i decepcionants dels que un no espera res.

De propina:

Toni Cantó serà el número dos o el cap de llista de la candidatura de Ciutadans a les Corts Generals per València (curiosament la celebració de primàries no ha aclarit este aspecte).

Toni ja ens ha representat als valencians a Madrid o millor dit, ja se'n va emportar els vots d'ací per a aconseguir la seua cadireta allí, afirmant tot seguit i sense fer-se la cara roja, que ell no estava allí per a defendre els interessos dels valencians (prometer hasta meter y después de haber metido nada de lo prometido). Qui no el conega que el compre.