Páginas

14/9/15

BONES IDEES, MALES EXECUCIONS

VALENCIA NEWS 08/09/15

¿Que si estic d'acord amb la gratuïtat dels llibres de text? ¡Abans s'hauria d'haver fet! ¿De quina manera podríem parlar sinò d'educació gratuïta? Fins ara esta afirmació era (bé, encara ho és) simplement falsa i tots els qui hem hagut de comprar els llibres i el material escolar per als nostres fills ho sabem, notem el buit que ha quedat en les nostres butxaques.

De fet, sóc dels qui pensa que els llibres haurien de pertànyer al centre educatiu i no als alumnes. Per això no puc més que fer l'ona davant de la iniciativa presentada pel Consell la passada setmana. Ara, si bé la idea és genial, l'execució de la mateixa fa aigua per tots els costats.


S'obri el teló i apareixen el Conseller de Cultura i Ximo Puig anunciant un pla per a la implantar la gratuïtat dels llibres de text sufragat a parts iguals per la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments. Es tanca el teló i les diputacions i els ajuntaments es queden mirant amb cara de ¿Això ho pague jo?

Presses, presses, presses. Hi havia pressa per fer l'anunci, pressa per penjar-se la medalla, pressa per a fer la infografia amb el logo de la GVA, tanta pressa que a ningú se li va ocórrer que abans de concretar el pla davant dels mitjans calia parlar amb els altres socis de l'aventura.

Bona idea, boníssima idea, però una execució deplorable ¿Tant costava fer un simple anunci de la voluntat del Govern de finançar la compra de llibres per a este curs aconsellant que es guardaren les factures? ¿Tant costava informar de que s'estava treballant en la forma de finançar este procés? ¿Tant costava dir als pares que rebríem instruccions durant el primer trimestre? Hi havia pressa, massa pressa.

La Generalitat mana sobre el seu pressupost, únicament i exclusivament sobre el seu i interferir en el d'altres institucions, per mes que siga per una causa àmpliament justificada és com a poc una descortesia i per damunt de tot una ingerència.

La fórmula buscada és tan bona com qualsevol altra i fomentar la col·laboració i implicació entre els distints nivells de l'administració és un camí correcte, però lo que es va fer l'altre dia és anunciar un matrimoni sense que la nóvia sabera ni tan sols que estava festejant. Massa pressa, poc de tacte i ambdós coses són importants en política.

Ja vorem que passa amb les diputacions (sobretot les controlades pel PP) però ja estaria bé que prioritzaren l'educació en compte de, posem per exemple, la gespa artificial. Lo que em preocupa són els ajuntaments, cada un d'un pare i d'una mare, cada un amb les seues circumstàncies pressupostàries, cada un amb els seus propis problemes als què a més de comprometre forçosament la seua aportació econòmica se'ls carrega amb la responsabilitat de la gestió del procés inicial. Sense un consens previ no tots tindrem les mateixes facilitats per a fer les gestions. Poc tacte, mala execució.

Confiem en que, una volta passada la urgència de penjar-se les medalles es faça lo que s'havia d'haver fet des d'un principi i per mitjà de l'acord i el diàleg es porte esta barca nova al bon vent, perquè transformar l'alegria en desil·lusió seria imperdonable.

De propina:

El vídeo ¡Ai el vídeo! He vist el vídeo del Conseller després de que este apareguera unes cent voltes en el timeline del meu Facebook acompanyat d'alabances sense límit i he de dir que al meu entendre no conté ni el més minúscul anunci que el justifique.

Pense que és una reacció a la campanya d'assetjament contra el Conseller. Un intent de presentar una imatge amable d'algú a qui estan pintant com al Butoni i em pareix bé que ho facen… amb el pressupost del seu partit.

Ens queixàvem amb raó que els d'abans confonien amb massa freqüència institucions i partit i estos amb un somriure, vinculen un eslògan de campanya amb la imatge institucional. No han tardat ni els 100 dies de butla a adquirir els mateixos vicis. Esperem que no es convertisca en costum.