Páginas

18/6/13

FABRA NO APROFITA



Recorde la història que contava ma mare sobre aquell home que durant els durs anys de la postguerra captava pels carrers de Sollana i que a l’acostar-se l’hora de dinar, aguaitant a la porta deia “Sóc Ricardo, porte cullera”.

Ricardo no era un captaire comú. Havia dissenyat, possiblement sense pretendre-ho, tota una estratègia que li feia únic i el primer punt d’aquella estratègia era precisament superar l’anonimat. No era un més dels que passaven demanant per les cases, ell era Ricardo, algú recognoscible el nom de le qual ha traspassat la barrera del temps al punt de convertir-se en protagonista d’estes línies.

Aguaitar a la porta respectuós, anunciar la seua presència a l’hora en què el menjar comença a estar a punt per al seu consum, “porte cullera”. Ricardo sabia demanar sense demanar. Tinc fam i l’instrument necessari, no pretenc destorbar, només necessite menjar. Ricardo seria hui un guru del màrqueting, un coach per a líders immadurs.

3/6/13

APOLOGIA D’ANA CALATAYUD



Fa dos anys es va produir una convulsió en el microcosmos de l’Ajuntament de Carcaixent amb l’entrada de la primera regidora d’Units per Valéncia en esta important ciutat de la Ribera Alta, alterant l’estatus quo imperant durant les últimes legislatures.

Des del primer dia Ana s’ha dedicat a complir amb l’obligació que tot polític contrau a l’accedir a un càrrec públic: vetlar per la transparència, la justícia i l’equitat en l’administració, fiscalitzant la gestió del govern local des de la seua posició com a membre de l’oposició, una tasca que ha assumit amb la major serietat perquè és la seua obligació i perquè aixina li ho exigix la seua consciència i el seu partit, encabotat com ella en regenerar la política des de les institucions.