APOLOGIA D’ANA CALATAYUD

Fa dos anys es va produir una convulsió en el microcosmos de l’Ajuntament de Carcaixent amb l’entrada de la primera regidora d’Units per Valéncia en esta important ciutat de la Ribera Alta, alterant l’estatus quo imperant durant les últimes legislatures.

Des del primer dia Ana s’ha dedicat a complir amb l’obligació que tot polític contrau a l’accedir a un càrrec públic: vetlar per la transparència, la justícia i l’equitat en l’administració, fiscalitzant la gestió del govern local des de la seua posició com a membre de l’oposició, una tasca que ha assumit amb la major serietat perquè és la seua obligació i perquè aixina li ho exigix la seua consciència i el seu partit, encabotat com ella en regenerar la política des de les institucions.

Puc entendre que l’Alcaldessa senta frustració per este sobtat canvi en la seua vida, acostumada com estava a fer i desfer amb escàs o nul control sobre la seua real voluntat. Entenc la seua sorpresa (no està acostumada) per la reacció de la nostra regidora que, davant de l’aparició de diverses actuacions de dubtosa legalitat, va decidir posar la informació en mans de la Fiscalia. Inclús puc entendre que davant de la decisió de la Fiscalia d’imputar-la per estes actuacions, decidira emprendre una croada personal contra Ana Calatayud, una croada que va viure un dels seus moments àlgids durant l’últim ple durant el qual, la va acusar de judicialitzar la política local.

És normal que la senyora Botella intente desviar el tema i fer vore que la culpabilitat no recau en qui ha fet les coses mal sinó en qui les destapa, lo que no és tan normal és que es pugen a este carro PSOE i Compromís que en un acte de cinisme sense comparació han oblidat que els representants en les Corts dels seus propis partits no han dubtat a acudir als tribunals cada volta que aixina ho han considerat convenient, però segons pareix ells no judicialitzen la política perquè estan investits d’algun poder diví que els eximix de responsabilitat.

No hi ha res personal en l’actuació d’Ana Calatayud perquè ella no és només Ana Calatayud, ella és la veu d’Units per Valéncia a Carcaixent i encara que ocupe la seua cadira en solitari en el ple, no està sola, em té darrere a mi i a tot el seu partit impulsant-la a ser exigent amb l’administració i recta en el procedir. No ens mou cap animadversió cap a la senyora Botella, sinó cap a una forma de fer política en què ha niuat el menyspreu cap a les institucions.

Fan falta moltes Ana com la nostra, disposades a regenerar la política des de dins, valentes i decidides a les que no els importe estar en minoria, ni açò els pose fre en el compliment de la seua obligació i nosaltres ens sentim orgullosos de comptar amb ella.