Páginas

23/7/12

EL PRINCIPI DE PETER


En 1969 Laurence J. Peter va formular en el seu llibre “The Peter Principle” la següent afirmació: “En una jerarquia, tot empleat tendix a ascendir fins al seu nivell d’incompetència: la nata puja fins a tallar-se”

El que ve a significar el anomenat principi de Peter, amic Càndid, és que tota persona que exercisca correctament el seu treball, serà ascendida en l’escalafó fins a arribar al seu nivell d’incompetència i una volta aconseguit es quedarà allí instal·lada, perquè poques voltes trobem que, assumit este nivell d’incompetència, es retrocedisca un escaló per a recuperar el lloc en què s’és verdaderament útil. La conseqüència perversa de l’acceptació de la certesa d’este principi és que tot quant ens rodeja està dirigit per incompetents.

Pensaràs Càndid que hem trobat l’explicació a totes les desgràcies que se’ns han vingut damunt en els últims anys. Estem governats per persones que han sobrepassat el seu nivell de competència. No et falta raó, però ni tan sols l’aplicació del Principi de Peter pot explicar perquè la “qualitat” dels nostres polítics ha descendit tant en els últims 30 anys com per a justificar el dèficit polític del que gaudim.


Per poc que observem la recent història de la nostra jove democràcia podrem vore que este principi ha patit una mutació durant els últims anys dins dels partits polítics i ja no cal haver demostrat haver exercit eficientment un treball per a ser ascendit dins d’una organització, sinó que l’haver demostrat incompetència es convertix en merit per a l’ascens, per la qual cosa els dirigents ja no es limiten a acomodar-se en el seu nivell d’incompetència, sinó que el sobrepassen repetidament.

Et preguntaràs amic Càndid com és possible que succeïsca açò i per quines circumstàncies els mecanismes de jerarquització poden haver-se alterat de tal manera, i la resposta ve novament de la mà de Laurence J. Peter.

Voràs, en una organització política, els qui decidixen sobre qui ascendix no és una cap de departament o un consell d’administració, sinó una cosa molt més difusa que pren forma concreta en els congressos o assemblees però que es basa en la representativitat que certs individus del grup exercixen per delegació de la militància o per l’ocupació de càrrecs orgànics i/o electes i és en este estadi de l’escalafó on el Principi de Peter s’ha fet fort, és ací on trobarem als qui han arribat al seu nivell d’incompetència.

Militants implicats que han acabat presidint agrupacions a pesar de no comptar amb capacitat per a fer-ho, regidors voluntariosos que han arribat a alcaldes sense conéixer els mecanismes que permeten elaborar un pressupost, bons alcaldes convertits en diputats florer i una infinitat de casos semblants en els escalons intermedis de la participació interna dels partits que han convertit l’elecció dels líders en un exercici d’equilibri protagonitzat per gent que sap no meréixer el càrrec que ocupa i que necessita que el seu immediat superior siga tan poc mereixedor d’això com ell mateix per a salvaguardar el seu forma de vida.

Pega-li una ullada amic Càndid als molts polítics de mitja capa que coneixem i voràs com de certes són estes paraules i com d’explicable és que en la prosperitat estos equilibris siguen menys visibles que en l’adversitat on es tornen en verdaderes lluites intestines per les escasses cadires disponibles en el panteó dels déus.


Et preguntaràs si és possible trencar esta fatal conseqüència, si podrem vore novament estadistes ocupar el lloc d’estos ineptes, si arribarà un dia en què se separarà el gra de la palla i la resposta és que sí, arribarà eixe dia, encara que no serà fàcil ni ràpid. Haurem de passar inclús per un període en què es confonga lideratge amb populisme i en el que la desil·lusió ho invadisca tot, però en un moment donat, els militants de cada partit, junts o per separat, recordaran quin és el seu verdader poder i per a què en algun moment van decidir implicar-se políticament i faran neteja general, agranaran a aprofitats, corruptes i borinots; tornant la dignitat a la seua formació i els que no ho entenguen, els que continuen adorant líders ineptes, simplement desapareixeran.