Si hi ha una recepta que fruïx de consens a l'hora de fer front a la crisi econòmica, eixa és la combinació de rebaixes en els impostos i l'increment de la inversió pública, i de segur estos dies haurem sentit parlar en més d'una ocasió d'estos conceptes que en si mateixos pareixen una contradicció, una espècie de quadratura del cercle, atés que per a què les administracions invertisquen necessiten capital i este s'obté fonamentalment dels impostos.No obstant això, esta combinació és possible i depén precisament de que el volum d'obra promogut genere els fluxos de capital necessaris per a què a una moderació impositiva succeïsca una major recaptació.
Si, sé que m'estic posant un poc espés, però esta enrevessada introducció és necessària per a entendre l'oportunitat que es presenta per a Valéncia si se sap aprofitar bé la conjuntura.
Durant dècades, el nostre territori ha vist famèlic, com les inversions necessàries per al seu progrés en tots els camps venien sent retardades.
Obres importants per a la nostra comunicació ab Europa i la resta de la península han arribat generalment ab retard o ab importants deficiències, mentres la nostra economia (fonamentalment industrial i agrícola) sense els instruments necessaris per al seu creixement, anava derivant cap al sector terciari.
La nostra població ha crescut de manera significativa i la seua distribució territorial ha seguit les pautes de concentració entorn de grans nuclis específics i despoblament de l'interior, provocant el desequilibri de les infraestructures educacionals, sanitàries i assistencials entre altres.
Totes estes carències han vist la seua solució postergada per polítiques curt-placistes que han buscat la immediatesa del rendiment partidari en compte de sustentar-se sobre plans de desenrotllament establits a futur i no obstant això, la situació pot invertir-se si es transformen els factors negatius de la crisi en oportunitats de progrés.
La necessitat que ara mateixa tenen les distintes administracions públiques, des dels grans ajuntaments fins a l'administració de l'Estat passant pels governs autonòmics i les diputacions, d'impulsar projectes capaços de generar ocupació i provocar l'afluència de diners circulant en el mercat ha de ser aprofitada per a reactivar el teixit productiu i social valencià.
Clar està que en estos primers moments se cedirà a la temptació de la utilització política de la crisi, però una volta passada esta pallola (resem per a què passe prompte) lo lògic i lo normal seria que els governs Valencià i Espanyol es posaren d'acord per a impulsar un pla de creixement en el què s'implicaren totes les administracions afectades.
Mercé a este pla podria completar-se el mapa escolar, construir-se hospitals i ambulatoris per a adequar la xàrcia sanitària a les necessitats reals, millorar la xàrcia de rodalies de RENFE, fer realitat l'arc mediterrani com a eix comunicatiu i comercial ab Europa, aixina com una infinitat d'inversions necessàries en ports aeroports, xàrcies comarcals, universitats, etc.
Per a un partit de centre valencianista de naturalesa pactista, estes són les prioritats, en açò estaria treballant en estos moments i no en si la "abuela fuma o no fuma".
2 comentaris:
Estimat Carles: L'abuela no fuma, és pragmàtica (ha viscut molt), està farta de les baralletes esquerranes i dretanes de cartró, el seu net l'ha ensenyat a escriure en valencià (del de l'escola, ja posada preferia no perdre's en romanços) i fins i tot va a un curset per ensenyar-se a enviar mails i llegir la prensa en internet, que l'ix més barata.
Respecte a l'economia l'abuela ha sentit dir de tot, ningú s'aclara, així que no es sent acomplexada pel tema.
El que no sap l'abuela és si els valencians se'n recorden a estes altures del món fàcil i malcriat en el que ens han ficat a tots, que per fer país (o poble o el que siga) i traure la familia endavant cal ser previsor, imaginatiu, i sacrificat, sempre que... al capdavant d'este exercici ens trobem a uns caps eficients i seriosos i no a una panda de furtamelons.
Així que primer paregam seriosos per fora, parlem amb prudència i trellat i omplim-nos de continguts i idees que causen alguna il·lusió que sempre que s'expliquen i maxaquen amb bona pedagogia i convenciment per dura que siga la ruta s'afegiran els bons "paters families" i els demés darrere.
El País Valencià necessita de gent que encara que gaste les corbates (imprescindibles) del PP no parega tan soplagaites i tan coentista com ells pareixen a la primera de canvi.
Els valencians quan sentim parlar de reformes i innovacions sentim sempre variacions sobre els mateixos plans. Idees repetides amb diverses fòrmules i vestits.
Necessitariem un pla realment innovador, valent i encoratjador, ambiciós i amb comptes clares.
Què anem a fer del País Valencià?? Quin model i quin futur el planejem?? En primer lloc necessitem un territori de qualitat, una estètica territorial que ens faça sentir dignes i atractius. Açò cada vegada s'asembla més a una urbantzació per a turistes vallecanos muntada al voltant d'un carrefour. Si aspirem a ser el destí turístic més sòlid necessitem un paisatge, uns racons i uns espais, tots, més dignes i més sòlids.
Si volem ser competitius necessitem aigüa i no només protestes "pp"olititzades o projectes "made in Ferraz". Necessitem un model fet per tècnics, amb dades i terminis d'execució i propi.
Si volem ser potents necessitem apostar de manera contundent, molt contundent, per energies que ens aprofiten, innovadores i efectives: X plantes de biomasa, parcs eòlics (dient per a què i a on), instal·lacions de panells solars per tot arreu.
Necessitem que la cultura-gastronomia-arquitectura-llengua-artesania-paisatgisme-etc valencians siguen digníssims, d'una peça, objecte de vanaglòria, elegants, orgullosos, nets, excel·lents, més enllà de la compra i venda, nostres, cap concessió a la mediocritat, cap. Necessitem primer la nostra vanitat i fer-los objecte d'una puresa malaltisa.
Necessitem fer creure al nostre Poble receptácul d'un sistema de valors puntual, europeu, competitiu, escrupulós, de mans netes i productes clars, transparents.
Necessitem posar a l'empresari valencià, al bon empresari valencià, xicotet o gran, en un pedestal, pel simple fet de ser bon, empresari i valencià. Que el respalarem contra el que siga i que si és bó i és valencià no li faltarem ni per llepar-li el cul.
Necessitem que els projectes imaginatius que resulten de qualitat i positius tindràn ací lo que els donen a Madrid, a Barcelona o a Bilbao i algo més. Sempe i algo més, Que nosaltres ni ens casem ni cacem per a uns altres que no siguen els valencians i punt final. I si no està en la nostra mà i tant ens convé se'l conseguirem igual, com siga, contra qui siga.
Necessitem que valencià siga sinònim de qualitat i ni una broma, ni una gracieta, ni un rastre de menfotisme en eixe tema.
Som festius però no eterns festius, i no som del sud, ni catxondos, ni amics de componendes d'opereta. O tots a l'opera o la puta al riu, però amb ambició i disciplina i sense que a la classe política se li perdone ni un error, ni una barrabassada. O això o ser cambrers, napolitans del sud italià.
Gallart
Gràcies Gallart:
Eixe és el camí que vull encetar, la discussió que vull tindre.
De les preguntes clàssiques ¿qui som? ¿d'on venim? ¿a on anem? Les dos primeres es debaten fins a la sacietat, però per la tercera el nacionalisme passa de puntetes, quan passa i aixina no s'arribarà mai a governar esta terra.
Un abraç
P.D. Ja podries obrir-te un compte Hotmail per a no aparéixer com a anònim en tots els blogs pels que pul·lules (és només un suggeriment).
Publica un comentari a l'entrada