Páginas

21/7/08

HAMLET

“Ser o no ser, eixa és la qüestió”, aixina resa el monòleg escrit per William Shakespeare i posat en boca d'Hamblet príncep de Dinamarca i màxima expressió del dubte, a qui tots recordem sostenint una calavera i conversant ab el fantasma del seu difunt pare.

Ser o no ser, eixa pareix la qüestió més enllà del castell d'Hälsingbord, ací entre nosaltres.

Igual que Hamlet, el valencianisme es presenta des de fa uns anys meditabund, observant les buides conques d'una calavera, interrogant-se sobre que és lo que és ser valencianista. Ser o no ser, eixa és la qüestió i posats a ser ¿què és lo que som? ¿com ho som? ¿d'on venim? ¿on anem? ¿estarà obert quan arribem?

L'exercici de valencianisme s'ha convertit en un etern interrogant, un moviment en què prima el constant replantejament, la psicoanàlisi pública i el record permanent d'anteriors interrogants, replantejaments i psicoanàlisi.

Hem passat (ab caràcter general i excepte honroses excepcions) de parlar de les coses que li importen a la societat, a escrutar el nostre melic ab frenesí devorador, d'aplicar el filtre nacionalista sobre la política a tancar-nos en nosaltres mateixos, de mirar cap a fora, a fer-ho cap a dins i com Hamblet, acabarem dialogant ab els fantasmes dels que ens van precedir si és que no ho estem fent ja.

Bé està l'autoconeixement, el rastrejar les arrels per a projectar-se al futur, el determinar lo que som i com ho som, però este no pot ser l'estat perpetu, en algun moment ha de concloure's l'anàlisi, formular-se un camí i recórrer-lo.

Per a aquells que creguen que exagere propose el següent exercici. Observen-se les desenes de blogs, fòrums i webs d'ambient valencianista i es conclourà que aquelles que componen el nombre més gran, tenen més participacions, entrades i comentaris són aquelles que podrien començar ab un “To be or not to be: that is the question.”

Per cert, l'obra de Shakespeare finalitza ab un funeral militar en honor a Hamlet... to be continued.

4 comentaris:

Robert Albert ha dit...

Això és degut a que el "ser o no ser" ens fa ser una cosa o atra diferent. Hi ha qui es preocupa molt del ser o qué som, tal volta perque els que més clar deurien de tindre-ho més dubtes deixen. Yo no vaig a Hamlet sino a Julià Sant Valero "Si som lo que som, serem, si som lo que son, mai serem".
El dir i justificar, el fer entendre o ensenyar "allò que som" és sempre necessari i obligatori per part dels nacionalistes, no deuria de ser una queixa com ací pareix, sino una reivindicació constant.
Al remat els que fan lo que tu dius, de parlar de les coses que els importen a "la societat", tampoc ho fan (¿quines coses importen? ¿quines fan? ¿com ho fan? ¿quines propostes o solucions donen? i ¿son bones, aplicables, creibles? ¿Existix una opisició política al PP realment? Eixes preguntes son més interessants per a mi), només son a excusa per a que no es parle d'allò que molesta o posa en entredit.

1 abraç

Anònim ha dit...

Estimat Carles.
En realitat la resposta al ser o no ser hamletià no va ser fàcil entre els valencians, s'ha convertit en la fruita prohibida del nostre nacionalisme. Ens la enverinaren, nosaltres l'hem tastada, hem patit els efectes del verí i ara li peguem voltes i revoltes a l'espera de que el tòxic deixe de tindre efectes. Llarg i esgotador propòsit que està produint efectes: alguns dels que la mossegaren s'han fet al·lèrgics crònics, però una bona part dels que combatiren la malaltía amb cervell i interés aplicat s'han immunitzat contra els efectes negatius.

A resultas de tot açò la veritat és que la "fruita" valencianista és perillosa encara però està recuperant-se sana i és cada vegada menys verinosa. El dia que deixe de ser-ho totalment serà perillosa per als que ens han utilitzat i enverinat. La qüestió que els demés no plantejen molt a sovint, tu si, és si arribarem a temps com per a que els valencians vullguen consumir-la o ja hauràn fet els altres nacionalismes (bé, sigam clars, l'espanyolisme en un 99% per cent) adictes a tots els valencians del seus altres fruïts.

La qüestió del ser o no ser em sembla que encara que no hem actuat sempre amb massa trellat és cada volta més clara.Som valencians... i punt. Ja després alguns aporten el seu matiç, que si tenim un llegat català i compartim una llengua, val, però som valencians i parlem valencià i esta és la nostra nació... i punt, que si no som independentistes però volem un altre estatus en el conjunt dels Pobles d'Espanya, que si volem encaminar-nos a la federació, confederació, independència, val, però som valencians... i punt.

En este camí ja en som un grapat, la major part. Que el Bloc tolere el diàleg amb Erc, per exemple, el considere intolerable, tant com que el valencianisme anomenat tricolor tolere el diàleg amb Coalición V. i afins en eixa òrbita. Eixa ha de ser base primera. Crec que ambdos posicions resulten ja, de facto i com a realitats amb pes, condicions que no tenen camí enrrere i els dos extrems queden per a la gal·leria dels "sense futur" polític.

Base segona ha de ser crear la situació interna en cada moviment com per a que els valencianismes (i punt) que han superat raonant l'efecte del verí puguen sumar forces (la qual cosa no en té perquè significar formar un mateix grup polític junts) si però tindre definicions properes i sensibilitats que no estiguen en "longitud d'onda" contraposada i fins i tot si les circumstàncies així ho recomanen puguen adherir-se una a l'altra amb inteligència. (el Compromís és l'exemple de tot el contrari, en tots els sentits).

El dia per tant que la fruita valenciana puga estar en el mercat amb dignitat i amb voluntat d'ocupar el seu lloc serà precís que acompanye les millors propostes, els caps més adients, els estudis ben fets, el programa més treballat i els compromisos més valencians. Ha d'escomençar per fer la faena ja, peò no és tan difícil. Una vegada lluent en l'aparador amb certes possibilitats l'eixiran voluntaris, amadors i tècnics. Ara bé, jo dic que algún partit, algún grup hauria d'escomençar a arreplegar-los ja, des d'ara. Experts en Dret, en Economia, en Agricultura, Urbanisme, en Universitats, en Administracions públiques, en energies, aigüa, història, comunicació, etc. Un grup, clar, que faça per sumar profesionals, burgesos, estudiosos, tècnics, cristians, agnòstics, ideòlegs, empresaris, emprenedors, etc. Que els arrope en el valencianisme a on més puguen estar, que vaja nodrint-se de propostes, idees, ments, projectes, solucions i traent-les a la llum per al moment, en el que com diu Carles se'ns senta fora del rotgle dels afectats pel verí i el nacionalisme valencià siga un conglomerat amb certa coherència amb aspiració de govern... i punt.

Gallart

Carles ha dit...

Estimat Albert, cert és que és necessari que el nacionalisme invertisca una part del seu temps a concretar que és lo que som. Cert és que sense eixe element no es pot transmetre a la societat una sèrie d'elements que la cohesionen i la fan créixer, però no és menys cert que en els últims anys el valencianisme pareix que NOMÉS es dedica a repensar-se a analitzar-se a reinterpretar-se.

No fa massa anys ens dedicàvem a altres coses, certs aspectes existencialistes estaven clarament definits i se fea política i la meua sensació és que ara no és aixina, som quasi invisibles per a la societat i encara aixina continuem debatent sense parar.

Respecte a les aportacions dels que si parlen d'altres coses (nosaltres ho fem) poden paréixer bé o mal, útils o inútils, però és necessari que hi haja un debat polític en clau valencianista i no és una excusa per a res és una necessitat vital.

Carles ha dit...

Gallart, a tu no et puc dir res més que donar-te les gràcies per complementar-me.