MA MARE I FUSET

Ma mare és una dona valenciana de les de perenne monyo de perruqueria, polsera de canya i llavis pintats amb xoricet. Ideològicament podríem dir que complix els estàndards d'eixa dreta moderada a la que abans anomenàvem centre. Fa uns mesos, quan les enquestes començaven a dibuixar els possibles resultats de les últimes eleccions, estava molt preocupada per que pogueren arribar al poder els qui volien tornar als temps en que una dona havia de tindre el permís del seu marit per a obrir un compte corrent.

Servisca tot este preàmbul per a explicar que en cap circumstància m'imagine a ma mare votant a Compromís i aixina i tot, este estiu, quan es va produir la primera envestida contra Pere Fuset a compte de l'accident que va costar la vida a un operari durant el muntatge d'unes grades i els partits de l'oposició començaven a reclamar el seu cap en safata de plata, ma mare va eixir en la seua defensa.

Entre cullerada i cullerada de paella de diumenge en la caseta, em va dir “He vist que Fuset no dimitirà i em pareix molt bé. No té trellat que se'l vullguen carregar” i després de confessar-me que a ella Pere li agradava molt, va sentenciar “¿Tu saps lo que passa? Que tots eixos “pijos” de València que estan acostumats a mangonejar-ho tot, no poden consentir que mane un que no siga dels seus”. Tota una declaració.

No és ma mare a l'única que he escoltat alabances sobre Fuset des de posicions ideològiques allunyades a les del seu partit (algunes m'han sorprés prou). La meua pròpia dona no va parar fins a aconseguir fer-se una foto amb ell. Tal és la capacitat de Pere per a connectar amb les valencianes i valencians de manera transversal.

Esta setmana en què es confirma que finalment serà jutjat, l'oposició torna a reaccionar com un banc de taurons a l'oldre sang fresca i es llancen en bandada al crit de ¡Dimissió! utilitzant sense la més mínima vergonya un cas extremadament delicat en el que el sentit comú indica que difícilment acabarà en condemna i no puc deixar de pensar en les reflexions de ma mare aquell dia del passat estiu entre cullerada i cullerada de paella en la caseta.

Des que va canviar el color del govern en l'ajuntament del Cap i Casal, l'oposició ha mostrat una infinita inconsistència. L'alternativa que han oferit als ciutadans no ha consistit en cap moment en un model de ciutat, sinó en una successió de contenciosos judicials que invariablement acaben en res.

Ara, intentant traure rèdit d'una desgràcia, pretenen acabar amb un regidor amb qui no han pogut ni utilitzant tota la força dels reductes de seguidors d'eixos “pijos” a què es referia ma mare, que romanen atrinxerats en les estructures falleres.

De seguir aixina els partits de l'oposició, aconseguiran que voten a Compromís fins i tot les “Amas de casa Tyrius”.