Preàmbul:
Ja
sobre els camps d'lberia per
tot arreu esclaten les flors que son el símbol
de pàtria i llibertat, i mentres altres
cullen els fruits de la victòria, el poble de València
no deu d'estar parat. (*)
Escena
primera:
Cersei
Lanister
nueta
i amb el cap rapada apareix a
les portes
del Gran Septe disposada
a complir la penitència imposada pel
High
Sparrow
i mamprén
el camí que li portarà fins a la Fortalesa Roja suportant
els insults i vexacions del poble congregat en el trajecte. A
la seua esquena, un acòlit
crida a cada pas ¡Vergonya!
Sis
anys han passat ja des que es modificara l'Estatut
dels valencians, sis anys i ahí
està, parat a Madrid, embossat en la seua tramitació en el Congreso
on es conta,
romandrà almenys fins al 2019.
Jo
no sé
a
vosaltres però a mi em pareix una falta de respecte, una mostra de
menyspreu al poble valencià que s'haja ampliat fins a vint voltes el
termini per a presentar esmenes ¡¡Vint
voltes!!
Ni que l'Estatut incloguera una declaració d'independència. Si el
nostre és un text de
lo
més normalet.
Ja se sap que els governants valencians tenen tendència a demanar
amb la boca xicoteta, generalment massa xicoteta i que el nostre
Estatut, lluny de ser pioner ni revolucionari, cau en el seguidisme
practicament des del seu naixement.
Escena
tercera:
Durant
estos últims sis anys, a més de guardar en el calaix de l'oblit
nostra llei marc, tots i cada un dels intents de progressar en el
nostre autogovern han sigut frenats
en sec, la
marginació que ja patíem en els pressupostos s'ha fet crònica, les
inversions necessàries per al nostre desenrotllament
com el Corredor Mediterrani seguixen sense executar-se i continua
l'asfíxia econòmica per mitjà del bloqueig de la revisió del
sistema de finançament autonòmic. Ens han posat el peu al cap i
cada volta
arrepreten
amb més força.
Remat:
Somie
amb l'escena de la penitència de Cesrsei. Somie
amb un bon grapat de polítics eixint nuets
i rapats per la porta dels lleons del Congreso i desfilant per la
carretera Madrid-València
fins a arribar a les Corts i somie
que des que posen el peu en territori valencià una multitud enfurida
els crida al seu pas ¡¡Vergonya!!
Corol·lari:
Valencians,
defengam nostra terra contra
lladres, botxins
i tirans; ajuntem-nos, que ja
ha arribat l'hora de ser dignes de ser valencians. (*)
(*)
Fragments
de la Cançó de Lluita (Maximilià Thous)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada