Páginas

6/10/15

I A CATALUNYA ES VA PERDRE VALÈCIA


No serà per l'arreplegà de firmes que van iniciar destacats militants quan va començar a parlar-se del tema, ni serà pel referèndum virtual que va fer el Bloc ni pel dirigit a la Gent de Compromís, tampoc serà per les contínues campanyes en les xarxes socials demanant que Compromís es presente en solitari a les eleccions generals.

Si al final (que encara s'ha de vore) Mónica Oltra renuncia al seu projecte de confluència amb Podemos serà pel que ha passat en les eleccions catalanes.

No ens equivoquem. Coleta Morada s'ha pegat una llet de proporcions bíbliques al nord del riu Sénia que tindrà sens dubte conseqüències en l'equilibri de forces en els pròxims mesos. Em pareix escoltar Rita Barberá dient ¡Qué ostia Pablo, qué ostia!


A Catalunya es va perdre València per als del messies de la nova política perquè amb tota la resta podria haver torejat la lideresa valenciana. Per a ella és un joc de xiquets fer virar el rumb de la nau que capitaneja amb mà ferma. La destinació de Compromís sempre ha estat unida als seus desitjos com ha demostrat repetidament i no hi ha més que recordar que Baldo és diputat a Madrid per Compromís-Equo, una coalició calcada a la pretensió de matrimoni circumstancial Oltra-Iglesias, amb semblant contestació interna, que va eixir avant per la intel·ligència emocional dels de Mónica.

Negar la realitat és ja un altre tema. Vendre com favorable la coalició amb un partit d'àmbit estatal que ja ha demostrat empíricament que perjudica a qui se li acosta és pràcticament impossible i tal volta els de Compromís han tingut la sort de vore rasurar les barbes d'Iniciativa per Catalunya abans de posar les seues a remulla.

Ara, no vos descuideu els qui des de Compromís esteu en contra del pacte, perquè si bé el 27 de setembre ha dificultat la seua justificació per a la lideresa, a Pablo li ha suposat un xoc frontal amb la realitat, una realitat que li mostra bé a les clares que si no aconseguix tancar acords ràpidament no es va a menjar un torrat en les pròximes eleccions i hi ha la possibilitat que la prepotència exhibida fins ara es transforme en un mar de tendresa que lo de “prometer hasta meter y después de haber metido, nada de lo prometido” fa anys que es va inventar.

De propina:

A Catalunya van 3 a 0 i la pilota encalà. Les pròximes setmanes seran mogudetes i no veig una altra solució que el referèndum. Mariano Rajoy demostraria estar cec si no sap llegir els resultats de les eleccions i vore que li han oferit l'eixida al “problema català” en safata.