Páginas

24/1/14

DE GOSSOS I COLLARS



No em crec els anuncis de canvi ni els aires de regeneració democràtica que se’ns venen quasi diàriament. No veig per cap lloc senyals que indiquen que alguna cosa està canviant de forma real i profunda el nostre sistema democràtic; només noves sigles destinades a reconduir a l’electorat cap a l’estable de la normalitat.

És cert que no fa res ens queixàvem de que les nostres institucions caminaven cap a un bipartidisme que pareixia irremeiable i que en eixe sentit les coses pareixen haver canviat substancialment... o no.

Vegem. Les Corts Valencianes compten ara amb quatre grups parlamentaris i tot indica que en les pròximes eleccions s’incorporaran un o dos més i no obstant això, el resultat previsible és que, com succeïx quasi des de l’inici de la nostra etapa autonòmica, el president triat serà el candidat del PP o el del PSOE, els dos partits majoritaris a nivell estatal. Res canvia, el bipartidisme es transforma per a continuar dominant el panorama polític i pot fer-ho perquè el joc està trucat.

9/1/14

DEMOSTRACIÓ DE FORÇA



José Antonio Monago governa en minoria Extremadura gràcies a l’abstenció de Izquierda Unida. Alberto Fabra en canvi, ho fa a València amb una majoria heretada, però absoluta.

El primer és president d’una comunitat subsidiada i amb una població que no arriba a la de l’àrea metropolitana de València, mentres que el segon representa a més de cinc milions de valencianes i valencians que paguem més de lo que rebem.

Monago és un xiuaua d’eixos que lladren insistentment sense que la seua reduïda grandària  li impedisca ser un milhòmens. Fabra és un gos de porcellana, tan decoratiu com inútil, a qui la seua naturalesa impedix alçar la veu.

Ambdós militen i representen al mateix partit i ambdós han escenificat esta setmana la guerra que sobre la llei de l’avortament s’ha obert en el si del PP.