DE GOSSOS I COLLARS

No em crec els anuncis de canvi ni els aires de regeneració democràtica que se’ns venen quasi diàriament. No veig per cap lloc senyals que indiquen que alguna cosa està canviant de forma real i profunda el nostre sistema democràtic; només noves sigles destinades a reconduir a l’electorat cap a l’estable de la normalitat.

És cert que no fa res ens queixàvem de que les nostres institucions caminaven cap a un bipartidisme que pareixia irremeiable i que en eixe sentit les coses pareixen haver canviat substancialment... o no.

Vegem. Les Corts Valencianes compten ara amb quatre grups parlamentaris i tot indica que en les pròximes eleccions s’incorporaran un o dos més i no obstant això, el resultat previsible és que, com succeïx quasi des de l’inici de la nostra etapa autonòmica, el president triat serà el candidat del PP o el del PSOE, els dos partits majoritaris a nivell estatal. Res canvia, el bipartidisme es transforma per a continuar dominant el panorama polític i pot fer-ho perquè el joc està trucat.

El nostre sistema democràtic està basat en l’acotació i limitació sistemàtica de l’oferta per mitjà de fortes barreres d’entrada convenientment legislades. Tota llei electoral està dissenyada per a dificultar l’entrada de nous actors en la competència pel vot, però açò és només el principi, lo més evident, lo visible.

Lo que no és tan evident, és el filtre previ que fa que de les formacions que naixen amb la intenció de presentar una alternativa política seriosa (no parle de la multitud de partits marginals sense més aspiració que la testimonial) només uns quants, amb característiques molt determinades, trenquen la barrera de la invisibilitat.

Sé molt bé de lo que parle. Fa deu anys, un bon nombre de persones amb experiència i coneixements parírem un nou projecte polític des de la reflexió i l’estudi. Elaboràrem ponències, estatuts i ideari amb la mirada posada en les necessitats reals del nostre poble i eliminàrem tot vestigi de conflicte innecessari. Comptàvem amb contactes en multitud de comarques i tot pareixia vindre’ns de cara, però hi havia dos coses que ens faltaven: diners i projecció mediàtica. No em referisc als diners necessaris per a mantindre una seu oberta i una certa activitat, ni amb la projecció mediàtica d'aparéixer de tant en tant en algun periòdic, fins ací no teníem problema, em referisc a capital i presència reals, en quantitat i qualitat. Deu anys després aquell projecte continua sent tan invisible per al comú dels votants com quan no era més que unes anotacions en la meua llibreta.

  

Este filtre de què vos parlava, fa que el CDL o Equo, per posar dos exemples externs a la meua activitat, no compten per a res, mentres que UPyD o Ciutadans apareguen en totes les quinieles.

Algú es preocupa de preseleccionar els ingredients del menú electoral, algú els finança i algú ens els mostra amb eficàcia mil·limètrica cada volta que obrim un periòdic, posem la ràdio o fem zapping en la tele.

Unes voltes ens canvien els gossos, altres els collars, però al final, realment, res no canvia.