Páginas

26/12/13

NINGÚ TÉ MAI LA CULPA DE RES



Mentres Alberto Fabra estrenyia amb les seues mans nues el coll de la televisió dels valencians, va eixir de la gola d’esta, acompanyant el seu últim sospir, un crit: Els treballadors no som els culpables.

És cert. Una part dels treballadors de RTVV no han tingut la culpa del balafiament, ni de la manipulació, ni de la desafecció de la societat, ni tan sols aquells a què se’ls ha tirat en cara que el seu silenci durant tants anys.

No obstant això, este eslògan  no pot aplicar-se a aquells que foren contractats precisament per la seua afinitat al règim, la missió dels quals era apartar els desafectes, ni a aquells als qui mai se’ls va imposar una consigna perquè la portaven posada de casa. Sí que hi ha culpabilitat en una gran part de la plantilla engreixada a base de premiar fidelitats, una culpabilitat que no desapareix per moltes llàgrimes que s’aboquen.


Assistírem a l’enterrament en forma de manifestació demanant la resurrecció de la nostra radiotelevisió pública i mentrestant, els responsables del sepeli contaven a qui voldria escoltar-los que la culpa tampoc era seua, que l’ens s’havia convertit en inviable i que els sindicats i l’oposició no havien deixat més opció que el tancament.

El Govern de la Generalitat, el que gaudix de majoria absoluta des del 99 i ha convertit en excrement quant ha tocat, no es considera culpable. Com si el PPCV no tinguera res a vore amb els increments de plantilla, les dubtoses contractacions amb productores voltor, el balafiament o la manipulació informativa.

Tampoc pareixien tindre sentiment de culpa els partits de l’oposició mentres s’agafaven a la pancarta i desfilaven per carrers i platós alimentant-se del cadàver encara calent. I culpa tenen els que des de fa ja massa, van donar per perduda una televisió pública valenciana i posats a reivindicar demanaven la recepció de TV3 com qui demana el mannà.

Entre tots la matàrem i ella sola es va morir, abandonada també pels qui deixàrem a poc a poc de vore-la farts i també culpables.

Ningú se sent responsable i sense sentiment de culpabilitat, ens hem acostumat a no esperar dels altres que en tinguen i a no sentir-nos defraudats per la seua absència. En cas contrari esta societat fa ja temps que estaria exigint que els que han malgastat els nostres diners en autentiques barbaritats per a satisfer el seu ego pagaren lo que es deu, que els qui van consentir que tot estafador de mitja capa arribat a les nostres terres isquera amb les seues butxaques plenes de diners oficials quedara proscrit per sempre, que ni un sol sospitós d’haver posat la mà en la caixa s’assentara ni un minut més en un escó i no obstant això res d’açò passa amb la intensitat que deguera.

Ens donaran a triar en 2015 qui volem que ens governe i a pesar de tot, el partit més votat serà el que ens ha portat a la ruïna, perquè ningú té mai la culpa de res.