Páginas

8/1/10

REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA

Hi ha conceptes que es posen de moda en un moment determinat com a resposta a una necessitat real o percebuda. Conceptes, que encunyen una frase com a expressió condensada de la seua pròpia complexitat i que queden tancats en eixa frase, desactivats per ella, anul•lats per ella.

En la segona mitat del segle passat, la necessitat d’harmonitzar l’increment del desenrotllament humà ab la conservació de l’espai natural va donar com resultat el concepte-frase “desenrotllament sostenible”. En quant es va popularitzar el desenrotllament sostenible, va deixar de ser útil a pesar de la imperiosa necessitat de la seua pràctica.

Qualsevol projecte urbanístic que implicara la desaparició de paisatge natural, exhibia en la seua redacció algun paràgraf que feia referència al desenrotllament sostenible, com si la seua simple evocació transformara el projecte en conservacionista. Cualsevol discurs polític quedava bé si el que el pronunciava soltava les dos parauletes ab un cert èmfasi i clar està, va deixar de tindre el seu significat original per a convertir-se en el pitjor enemic de si mateix.

El nou segle ens ha portat un nou exemple d’este paradigma; la regeneració democràtica, un concepte-frase que serpenteja entre l’actualitat, ballant un tango ab els casos de corrupció política. A més gran nombre de notícies sobre la corrupció, més són les veus que s’alcen per a pronunciar emfàticament les paraules màgiques.

¡Regeneració democràtica! Crida Rosa Díez des del seu cubicul ambigu i mediàtic y ho fa també la creu de la seua moneda, Enrique de Diego cavalcant sobre la demagògica Plataforma de las Clases Medias.

¡Regeneració democràtica! Exclama el PSPV-PSOE instal•lat en una oposició ab vocació d’eternitat mentres li fan d’eco Marga Sanz assentada en l’antic escó de Gloria Marcos i les xiques d’Iniciativa lluint camiseta Wanted .

¡Regeneració democràtica! És l’eslògan de moda per a gatets i gossets, des de l’extrema dreta a l’extrema esquerra passant per tot el registre de colors polítics, i inclús Mariano Rajoy ha mostrat sense pudor les seues ànsies de salvar la malparada democràcia assetjada per la degradació.

¿Però que volen dir quan diuen regeneració democràtica? ¿Perquè diuen amor quan volen dir sexe?

Per a uns regenerar la democràcia significa limitar la influència dels partits nacionalistes, per a altres limitar la de tots els partits en general. Uns parlen de casta parasitària, altres de corrupció generalitzada, però per a tots sense excepció la regeneració democràtica consistix en promulgar lleis, modificar reglaments, incrementar controls, en vigilar als polítics, sobretot als altres polítics, perquè la culpa sempre és dels altres.

¿Evita l’increment de la legislació en matèria penal l’existència de robatoris o la proliferació de radars en les carreteres que continuen havent-hi conductors que sobrepassen el límit de velocitat? Això mateixa, que regenerar la democràcia a base de fer més lleis, reglaments i codis de conducta, per a l’única cosa que servix és per a malgastar paper i tinta.

Que ningú s’equivoque, jo també crec que cal fer alguna cosa, que no anem per bon camí, que a este pas acabarem italianitzant la nostra democràcia (si no ho està prou ja), però a diferència de lo que s’ha proposat fins ara, pense que les accions regeneratives no han de ser exercides sobre els partits ni sobre els polítics, sinó sobre els votants.

És vergonyós vore com desfilen els polítics pels jutjats, i que eixos mateixos personatges imputats per greus delictes continuen figurant al capdavant de les llistes electorals, però ho és molt més observar les masses de fidels que s’amuntonen a les portes de les audiències per a animar-los i és depriment que cullen majories absolutes en les què s’escuden al crit de “les urnes m’han absolt”.

Mentres els ciutadans no comprenguen que el dret al vot els conferix el poder de decidir en quines mans es deposita el govern i que eixe poder comporta una responsabilitat sobre les actuacions d’eixos governants res canviarà, per molt que es publiquen els patrimonis dels polítics en internet.

Mentres els votants no castiguen les males pràctiques de govern, mentres continue eixint gratis i inclús rendible, els partits continuaran donant cobertura a imputats i encimbellant a inútils apretabotons.

I les males pràctiques de govern no es limiten a la utilització dels càrrecs públics per a l’enriquiment personal, ho són també el deteriorament de l’educació, la sanitat i altres servicis essencials per la inoperància dels polítics i ho són també la mala gestió de les arques de l’administració o la falta de suport al desenrotllament econòmic.

Per això, mentres altres reclamen més legislació, més duresa, més control, més transparència sobre els polítics, jo continue ab la meua particular croada dirigida als votants.

Si els teus governants estan imputats o han sigut agarrats agraint-los regals a membres d’una trama de corrupció, si malgasten els diners de tots en fastos i celebracions mentres es deteriora la sanitat i l’educació, si miren cap a un altre costat mentres s’incrementa la desocupació i es desintegra el teixit industrial, recorda, si el vas votar, tu eres el responsable.


5 comentaris:

Anònim ha dit...

tans sols dir que tots no son iguals pero els mails que circulen per la red,demostra que tot el que esta en la palestra es corrompit ¿que fem? si es fera una linea de sous voriem com els que no volen treballar per el poble desaparexien tos a cobrar lo mateix depenent del escalo.....

Anònim ha dit...

Choví en estat pur. A mi m'agrada este Choví, sarcàstic i ingeniós. Si seguixes aixina vas a tindre que fer un llibre recollint tots els teus mitjors artículs.

Em dona una ràbia que te vages a quedar fora del mercat polític en les properes eleccions!!!

Al final Alarte no la fet ullets a Oltra. Tú fas ullets a algú? Me vas a tindre que fitxar de representant. Hi han molts bons jugadors de futbol que per no tindre un bon representant s'han quedat en no res. D'això el teu amic Héctor te pot donar algún eixample..

mst

Cristians pel Valencianisme ha dit...

Ens hem permés reproduir este article a la web de Cristians pel Valencianisme.
Bon any.
www.cristians.net

Feliu ha dit...

I si jo no he votat eixa colla de corruptes, quina culpa tinc jo? Què puc fer? Esperar a les pròximes eleccions? I mentrestant, què?

Carles ha dit...

¿Que pots fer Feliu? Treballar per una alternativa real i difondre el concepte que tanca este article. Els votants són responsables de les accions dels seus governs (també de l’oposició que dels qui no governen també es pot escriure un llibre)