Páginas

9/7/09

EUROPEES A LA VALENCIANA (II)

Els partits minoritaris

Minories residuals a banda i excepcions de recent aparició que analitzarem al final d’este article, tan sols hi ha dos formacions ab presència real en la política valenciana al marge dels grans partits, a les que cal afegir una tercera per la seua massiva presència mediàtica i representació derivada.

Es dóna la circumstància que els tres partits a què ens referim EU, Bloc i ERC compartixen, cada u ab els seus matisos, un mateix espai ideològic, un nínxol que mostra un comportament definit i pot ser analitzat en el seu conjunt.

Des que en les europees de 1994 aconseguira el seu màxim nivell ab prop d’un 16% dels sufragis (dels quals un 14% va correspondre a EU), el bloc situat a l’esquerra del PSOE mostra una clara tendència a la baixa quedant en estes últimes eleccions en un exigu 4,33% disminució esta més acusada en el cas de la força majoritària d’este sector que ha perdut més d’11 punts en els últims quinze anys, situant-se molt per davall del llindar del 5 %

Este patró de descens es repetix també per a les eleccions generals en què el conjunt de les tres formacions ha perdut més de huit punts percentuals des del seu millor resultat en 1996, perduda que novament els situa per davall del percentatge necessari per a obtindre representació.

Atenint-nos als resultats, el calador de vots en que pesquen estos tres partits, situat a l’esquerra del PSOE, mostra una marcada tendència decreixent que no implica transvasaments importants entre els tres grups, ja que els vots perduts pel partit majoritari no són rebuts pels altres dos ocupants del nínxol, ni aparentment estan servint d’aliment electoral el PSOE ja que este contínua perdent representativitat.

L’explicació a este fenomen pot ser tan simple com que l’esquerra esta desapareixent per qüestions demogràfiques i sociològiques, o lo que és lo mateix, no s’incorporen nous individus a l’espai ideològic en la quantitat suficient per a compensar les baixes produïdes per desencant o defunció, de manera que a més anys transcorreguts menor és el pes especific del nínxol electoral.

No ocorre el mateix ab el tram comprés entre els dos partits majoritaris que generalment es denomina “el centre” i que és en realitat una amalgama heterogènia que comprén distintes gradacions de moderada fidelitat a una certa idea de dreta o d’esquerra segons els casos i que és susceptible de variar el sentit del seu vot en funció del moment i l’oferta electoral que se li presente.

Este espai és prou gran com per a què en ell el PPCV continue trobant camí que recórrer (+2,58%) i a més puga haver-se fet un lloc el partit de Rosa Díez ab un sorprenent 2.14% dels vots emesos que, per més provisional i excepcional que es considere, indica l’existència d’un cert nínxol receptiu a noves propostes, que sense dubte creixerà en el moment en què el PPCV mostre algun símptoma de desgast, per molt lluny que s’observe esta circumstància en l’actual escenari.

Qui intente assentar-se entre els dos grans partits ha de fer-ho recorrent al “centre sociològic” almenys si espera sobreviure més enllà dels pròxims cinc anys.

4 comentaris:

Nomdedéu ha dit...

compartisc l'anàlisi, i especialmnt la conslusió. Només tinc una lleugera (però significativa) discrepancia.
Jo mantinc que els votants d'UPyD venen del PSOE, i mantinc que les seues propostes socials (en tenen encara que no ho semble) no poden ser votades pels votants del PP.
Crec que farà més mal al PSOE que al PP. I li farà molt de mal al país. D'una banda, continuarà restant vots al PSOE, i d'altra "espanyolitzarà" encara més als socialistes, per por a perdre més votant per eixe forat.

Carles ha dit...

La discrepància és menor de lo que pareix. Compartisc ab tu que l’origen dels vots d’UPyD cal buscar-lo en el PSOE, en la part més al centre del socialisme valencià. La diferència està en els motius.
Jo crec que els vots escapats del PSOE obeïxen al desencant que origina la sucursal valenciana més que a l’atractiu que resulte per a estos la “ideologia” de Rosa Díez, podríem dir que han caigut ací (no tots per descomptat) perquè és l’oferta ab què s’han trobat en la seua fuga.
Per descomptat compartisc el vaticini que fas sobre les repercussions negatives de l’assentament d’esta formació en el nostre territori, com sol dir-se, farà mes mal que un porc solt.

Anònim ha dit...

Compartixc l'anàlisis fets per Carles i Enric, i centrant-me en el cas del valencianisme que representa el Bloc a les Corts valencianes, trobe que continua punjant en la seua proposta programàtica general per als valencians. Com a mostra més recent només cal recordar com el candidat Nomdedéu invocava des del Bloc un espai de progrés per als valencians, mentres el cap de llista de CiU (i de la coalició electoral a Europa) fea una rotunda defensa del lliberalisme més integriste en referència al mercat laboral. Són eixes incongruències del Bloc que fan que no acabe d'alçar el gat pel rabo... I en el cas de la llengua valenciana, com dien els nostres clàssics (che, no tingam por de dir-li aixina, que a més és més bonico que el lacònic "la llengua")també queda ben clar. El bloc fa temps decidí apostar per recolzar a l'AVL i recentment hem tingut l'oportunitat de vore una entrevista a l'inclita Figueres en el programa Encontres de Punt 2 que hauria de fer-los replantejar-se eixa posició, que a més és sols sobre el paper, puix els de Morera no fan ni cas de les recomanacions llingüístiques de l'entitat. El Bloc no pot deixar de denunciar que des de l'AVL s'està fent política de partit (del PP, clar)en conte d'una decidida defensa de la normalisació del valencià. Podia esperar-se una entrevista més amable (de compromís), pero el periodiste, a l'hora acadèmic de la mateixa institució, l'arriscat Bellveser -conste que no hem fet la comprovació si la seua actitut respon a un conflicte polític, una batalleta entre sectors en el sí de l'AVL- preguntava lo que havia de preguntar, i la pobra dòna que jamai pensaria que aplegaria a un lloc de tanta relevància com al que ha aplegat, en conte de fer un discurs reivindicatiu i apuntar les deficiències que té encara la normalisacio del valencià, pintava un món de color blau a la mida de "te quiero un huevo/lo nuestro es muy bonito". Rebatia les envestides del periodiste i invocava la llei de creació de l'AVL en l'artícul que diu que l'institució ha de velar per la normalisació del valencià (Mare de Deu), menjant-se per eixemple la falta del requisit llingüístic per a poder accedir a la funció pública (a lo manco en zona valencianoparlant) o parlava de no agradar-li els models d'imposició de llengua... Pero senyora Figueres, ¿cóm van a impondre-li a un Poble la seua pròpia llengua?, redell. Se vanagloriava també de les renuncies que fan tots els acadèmics en pos del consens i en la busca d'un model llingüístic pactat, d'haver-los, no valen per a molt quan no són transmesos a la societat i eixe model de consens continua desplaçat pel bon entendre de cadascú i en molts casos, per l'influència de l'agulla hipodèrmica dels últims anys del model IEC. També tingué Figueres la desvergonya de felicitar i felicitar-se pels 25 anys de Llei d'us i ensenyança, en lo que se troba en la despedida de Bellveser que li espetà en sorna que espera que l'AVL vaja tan be com va fins ara, a lo que esta, molesta, respongué que esperava que anara millor. Encara tornà l'entrevistador, valent com estava, a dir-li que si tot anava tan rebé, puix ala, que tinguen 25 anys tan bons com han tingut la normalisació de valencià.
Disculpa Carles l'extensió i l'excés d'amabilit que ens fas en el teu blog, pero és que si és cert que el valencianisme de tota classe necessita una pau llingüística per a poder avançar, a l'hora ha de desemmaixcarar a l'AVL que només és un fre posat pel PP a la normalisació del valencià i per a que se faça lo que convé en el carrer de Quart i no lo que al Poble valencià.

Q

Masclet ha dit...

Totalment d'acort en l'artícul i la conclusió. El problema del centre és que es tracta de la part de l'espectre sociològic que s'ha demostrat històricament més "infidel", i fins ara ha resultat prou difícil mantindre una formació política estable en el seu recolzament...

La realitat és que les successives enquestes del CIS solen reflectir que vora un 40% dels valencians estarien disposts a votar a un partit d'estricta obediència valenciana; i per atra banda, és un fet que vora el 90% dels votants recolza habitualment al PP i PSOE. Per tant, els dos conjunts intersecten... Està prou clar que eixe hipotètic partit no ha naixcut encara...

Quant a UPyD, yo trobe (per l'impressió que em dona la gent en la que parle) que lleva vots al PSOE, pero també al PP. Hi ha gent molt tancada en el tema de "España se rompe" y "Lo principal es que se hable el español" pero que en temes socials està en postures més progressistes que el PP. Vorem si es consolida o és flor de un dia.

Per cert, magistral el comentari anònim que firma com a Q, en el que coincidixc plenament. Has pensat en fer el teu propi blog?