Páginas

1/6/09

SENYALS

Si el pròxim dia 7 de juny, a l’acabar el recompte dels vots a les eleccions europees el resultat s’assembla a les enquestes que s’han publicat en els últims dies, quedaran confirmades els senyals que els votants venen emetent inconscientment. Uns senyals que com si d’un expedient X es tractara, pareixen ser ignorades per la majoria de la classe dirigent ocupada com està en la seua rutina diària.

Tres anys seguits ab eleccions de distint calibre tiren unes dades certament clarificadors de per on aniran els tirs del repartiment dels suports electorals en el futur immediat. Senyals que auguren la desaparició per reducció de l’espai situat a l’esquerra del PSOE, o la fossilització dels resultats obtinguts pels dos grans partits que pugnen per la majoria i que a nivell de l’Estat Espanyol pareixen haver arribat a un permanent empat tècnic que els condemna a entendre’s ab els partits “nacionalistes” que mantenen la seua potència representativa a pesar dels desgastos del temps i els pactes (antinatura a voltess) patrocinats pels socialistes per a desallotjar-los del poder allí on l'ostentaven.

Enmig d’este panorama, una tènue flama pareix haver trobat l’oxigen per a alimentar-se, recorrent a l’únic espai ab possibilitats de creixement, el que es troba justament entre el PP i el PSOE, nodrint-se dels seus descontents, engreixant ab cada contesa electoral.

Al principi, Rosa Díez i el seu UPyD pareixien flor d’un dia, un fenomen paranormal dels què la política oferix de tant en tant (Ruiz-Mateos o Gil i Gil són bon exemple d’això), però la notícia de que esta formació pot obtindre un representant en l’Europarlament, com ja el tingué en el Parlament Basc, és una mostra evident de què no és aixina.

Valéncia ist diferent, o almenys aixina ho pareix de moment, però si fem cas (i hem de fer-ne) dels senyals que han aparegut, no és més que qüestió de temps que les nostres Corts comencen a assemblar-se a este panorama general.

Ab un PSOE que no encerta ab la fórmula de l’èxit per a tornar a la Generalitat i una Esquerra Unida en declivi permanent (sense necessitat de la intervenció de Compromís més que com accelerant) lo natural és que la massa crítica del primer acabe per ofegar al segon per absorció de l’espai electoral, convertint en terra herma el territori a l’esquerra dels socialistes.

Mentrestant, la puixança del PP que no pareix haver trobat el seu sostre en el nostre territori i la barrera barrera electoral del 5% poden parar la implantació de les hosts de Rosa Díez, almenys momentàniament, però més tard o més prompte la balança acabarà per buscar l’equilibri, bé pels encerts dels socialistes (Ferraz pareix haver pres cartes en l’assumpte) o pels desencerts dels populars (que n’hi han) i si eixe espai central no és ocupat per una força autòctona serà ocupat ab estridència per esta nova força que ha fet de la negació dels particularismes l’eix central de la seua doctrina.

Els senyals es mostren davant de nosaltres clars com les estreles per a l’expert navegant, podrem ignorar-les o utilitzar-les per a marcar el nostre rumb. Alea jacta est.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

UPyD es un partido en auge, con una base ideológica más firme que Ciutadans, lo que le hace ser un partido que se le tome más en serio.
Tengo mis dudas de que este nacionalismo español tenga éxito en nuestra tierra. Nosotros somos más papista que el papa, pero a nuestra manera...Hasta el ppcv se ha tenido que hacer regionalista para arrasar en Valencia (Carles, lo tienes jodido..)
El Bloc, con todos sus defectos, lo veo más cerca del 5% que UPyD en nuestra tierra.

MST

taronget ha dit...

Hola Carles,

Traus un tema interessant al meu parer, i és el paper que ha de jugar UPyD en la política valenciana i la seua possible incidència en el món valencianista.

Però pense que no utilitzes bé el concepte d'espais polítics. Sembla que n'hi haguera un espai que compartim tots els que no som PP i PSOE i que o puja una força (UPyD) o una altra (valencianista)...

Una cosa no va lligada en l'altra... UPyD no creixerà a costa del valencianisme (no compartim espai) i la seua entrada no esgotarà les possibilitats d'entrar amb suficiència pròpia del valencianisme. Potser passe allò contrari, és a dir, que la seua presència genere certa reacció que beneficie els valencianistes (recordem que ells, com nosaltres, existim gràcies a l'eix nacional i no a l'ideològic).

El que si que trobe preocupant és que la regeneració democràtica, la necessitat de polítiques de participació ciutadana, proximitat, i una certa imatge de "nova política" i "modernitat" s'associe al projecte polític d'UPyD i no al de partits valencianistes com en altres moments (2003?).

Salut!

Carles ha dit...

Amic Taronget, no és que existisca un espai que compartim tots els que no som PP i PSOE, és que tots, inclosos estos dos, compartim el mateix espai electoral, tots creixem a costa dels altres i decreixem en benefici d’algú.

No hi han “els meus votants” sinó “els votants”, i a excepció de la massa de seguidors fidels (mínima en relació al gros dels votants) tot votant actual meu, és un votant potencial de la meua competència. D’açò podríem parlar llargament, i desenrotllar-ho donaria para més d’un article.

Lo que intentava posar de manifest fonamentalment són dos coses: que l’espai electoral a l’esquerra del PSOE experimenta una reducció constant i tendix a ser residual i que, al contrari, s’obri una expectativa en el tram d’intersecció PP-PSOE que pot ser aprofitada per qui abans i millor se situe en ella.

Si la imatge de regeneració i modernitat no la representem els partits valencianistes, igual és per la nostra culpa, no té res a vore ab l’existència d’UPyD (i que conste que entenc perfectament el sentit ab què fas esta afirmació)

MST, ho tinc fotut, ho sé, però que li vaig a fer, sóc cabut i persistent. Igual són estes qualitats (o defectes) les que aconseguixen invertir la tendència.

Una salutació als dos.

taronget ha dit...

Casi se'm passa contestar-te. El que tu dius ho compartisc, però no és incompatible amb l'existència d'espais. I en Ciència Política açò se sol representar en una gràfica amb un eix si parlem d'esquerra i dreta, o en el nostre cas de dos eixos (esquerra-dreta i espanyolisme-valencianisme). Les enquestes del CIS solen preguntar on es posicionen els ciutadans i on posicionen a les principals forces polítiques. I a partir d'ahí pots ubicar cada partit en el mapa i vore amb qui comparteixen potencialment votants.

I és que normalment els votants no comencen la decisió del vot des de 0. Ja tenen la seua particular llista de la compra, on apunten els candidats. Alguns només en tenen un ítem en eixa llista, i només han de decidir si compren o se quede en casa.

UPyD i el valencianisme no compartim frontera en eixe mapa polític que podríem dibuixar, a no ser que l'eix espanyolisme-valencianisme el canviem per alguna cosa relacionada amb el regeneracionisme, que no sé fins a quin punt té importància en l'elecció dels votants (l'eix del valencianisme tampoc en té massa al nostre país, tot siga dit).

En fi, que veig que m'estic enrotllant.. era això el que volia dir amb el tema dels espais. N'hi ha gent que mai votarà PP, gent que mai votarà PSOE i gent que mai votarà BLOC/ONV... i entre estos últims es troben gran part dels votants d'UPyD.

Salut!

Carles ha dit...

Estimdo amic Taronget:

Si, ja conec els mapes de posicionament i els eixos de referència, no et vaig a discutir això, però no t’oblides que no són més que un instrument, una foto fixa d’un moment determinat i com a tals són variables, com variable és la ponderació d’abdós eixos en el moment d’exercir el vot.

Ningú part de zero, està clar, però la gran massa de votants fluctua en funció del moment i d’unes circumstàncies dificilmente concretables (però estudiades) que provoquen per exemple que a una majoria absoluta del PSOE li seguisca una majoria absoluta del PP com va succeir en les passades eleccions en Torrent per citar un exemple.

Suposar que tots coneixen el contingut dels programes electorals i basen en estos la seua decisió de vot és molt suposar. És més important la percepció subjectiva que es té de les distintes opcions i com es perceben en relació al propi paradigma personal.

A UPyD pot haver-la votat gent pel seu caire espanyolista, però molts li han donat el seu suport simplement pel seu posicionament intermedi entre els grans partits i un cert halo de lo que tu qualifiques com “regeneracionisme”. Gran part d’esta gent no li votaria si coneguera millor les seues propostes.

Si el valencianisme se situa a l’esquerra del PSOE evidentment no compartirà espai electoral ab UPyD, però ho farà ab el propi PSOE i ab IU, a pesar que entre els votants d’abdós partits el pes de l’eix Valéncia-Espanyaa és distint.

De totes les maneres, pretenc desenrotllar millor tot açò en la trilogia d’articles “Miopia Electoral” i molt especialment en la tercera entrega que tindrà com a títol “Som lo que pareixem”. Al marge d’açò, estic a la teua disposició per a comentar tots estos aspectes personalment quan vullgues.

Un abraç.