Páginas

26/5/09

VERSUS

En el plató de l’1 va paréixer sonar per un moment Eye of the tiger (la popular banda sonora de Rocky III) mentres els candidats del PP i del PSOE entraven i prenien cadira preparant-se per al primer debat televisiu en estes eleccions al Parlament Europeu.

Desgraciadament, lo que prometia ser un combat entre dos púgils de primera línia com López Aguilar i Mayor Oreja, abdós ab sobrada experiència, va acabar per assemblar-se més a una lluita en el fang protagonitzada per elefants anquilosats, que deixaven de banda la confrontació d’idees per a substituir-la per l'enrefilada mutua de reprotxes vinculats a la política local. Europa no va durar ni cinc minuts en el figurat quadrilàter.

Coincidien fa una setmana en la presentació simultània dels seus llibres, Joan Romero i Enric Juliana, al situar el problema de la política en estos moments en la bipolarització extrema dels actors que intervenen en ella, des dels partits polítics als mitjans de comunicació; una bipolarització que impedix qualsevol tipus d’acostament, acord o consens, precisament els elements més necessaris per a afrontar un moment de crisi com el que estem vivint.

El permanent clima electoral que estem instal·lats en els últims anys ha anat fomentant esta visió antagònica, alimentant-la en cada campanya en un intent per dividir a la pròpia societat entre bons i roïns, entre partidaris dels que fan les coses bé i els que busquen el desastre, entre endevins de la catàstrofe i Bambis de mirada càndida i és justament en estos moments quan major és el grau d’agressivitat entre trinxeres.

Els líders del PSOE que tantes votles es queixen de que des del PP es llancen missatges apocalíptics ens presenten ara una campanya dura, directa a les vísceres, del nosaltres o el desastre, i mentrestant, des del PP s’insistix en el romanç de la crisi, la desocupació i la salvació de les nostres ànimes i butxaques si governara Rajoy en compte de ZP, tot adornat ab protestes de la campanya bruta del PSOE mentres aprofiten qualsevol descuit per a assestar furtius colps a la jugular.

Versus és el tema principal de campanya triat pels socialistes, però podria perfectament haver sigut el triat pels populars (no en va apareixen els dos candidats en el cartell). Versus, confrontació, pugna, baralla... si, però entre dos i a bocí ple, sense arguments i ¿sense alternatives?

Els dos grans partits porten lustres intentant convéncer-nos de que no hi ha més elecció que el menys roín dels dos, que no tenim més opcions que les que ells ens oferixen i, per consegüent, no cal que s’esforcen massa a demostrar les seues bondats, sobra en posar en evidència les misèries del contrari, les seues faltes, les seues corrupcions, les seues debilitats internes, etc.

Darrere dels anquilosats paquiderms hi ha tot un món de possibilitats que són amagades pels seus voluminosos cossots, veus que no són convidades als debats electorals, que són apagades en les retransmissions de la sessions parlamentàries i la influència de les quals s’intenta constrényer ab lleis electorals pensades per al repartiment del poder entre dos.

El dia 7 de juny, al tancar-se els col·legis electorals, polítics i periodistes tornaran a queixar-se de la baixa participació i mentres, el poble es preguntarà que què és aquella paraula que eixia de tant en tant de la boca dels polítics, ¿Com era? ¡Ha sí! Europa.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Mira que eres polítiquero Carles, serías de los pocos valencianos que aguantaste durante todo el debate delante del televisor.
Yo reconozco que empecé a verlo pero preferí conectarme a internet y contestar al "amigo" Ricard en el blog de Miquel Àngel...
Lo poco que vi me pareció más convincente López Aguilar, aunque mMayor Oreja aguantó el tipo y sin tener tantos recursos, logró contrarrestar de manera certera al candidato socialista.
Para mí lo peor del Debate, además de lo poco que hablaron de Europa, fue la presentadora, Vicente Vallés le da mil patadas...



MST

Miquel Àngel ha dit...

Per la meua banda confese que tampoc vaig aguantar. Em varen avorrir, i era més divertit seguir els comentaris de MST i Ricard, com ell mateix ha dit.

En tot cas, com dius, el 7 de juny tornaran a queixar-se de la baixa participació pero tornaran a preparar les pròximes votades, siguen quan siguen