A ningú sorprendré si afirme que, des d'un principi m'ha paregut errada l'estratègia de l'oposició en les Corts Valencianes de carregar sobre la presumpta corrupció atribuïda al President de la Generalitat, i d'intentar per este mitjà desgastar la figura de Paco Camps com a candidat a les eleccions de 2011.
Són ja diversos els articles que he publicat queixant-me del minso favor que, a la qualitat democràtica de la nostra institució d'autogovern, suposa l'existència d'uns grups en l'oposició ocupats en obtindre el poder per demèrit del contrari en compte de pels propis mèrits.
Davant d'un govern que gestiona d'esquena a la societat i a colp d'efecte de mag de fira, que ha buidat de contingut les nostres institucions i utilitza Canal 9 com el butlletí oficial del partit, l'oposició no pareix donar millors expectatives als votants ab una posada en escena que no oferix garanties a la societat, com corrobora l'enquesta encarregada pel PSOE feta pública estos dies.
Fiar l'èxit d'un projecte polític únicament a l'eliminació per deteriorament del contrari té els seus riscos, sobretot quan a la ficada en evidència de les misèries no s'adjunta un projecte propi capaç d'il·lusionar a les valencianes i els valencians.
¿Què passarà quan acabe el recompte de vots el pròxim 7 de juny? Si, ja sé que unes eleccions autonòmiques no són comparables a les europees (em pose la bena abans de la ferida per si algun replicant anònim torna a protestar sobre l'assumpte), però si com pareix, el PP de Camps trau majoria absoluta ¿quant tardarà a eixir a refregar els resultats pels morros de l'oposició? ¿quant tardarà en riure a mandíbula batent dels qui demanaven eleccions anticipades? Però açò no és tot, ni tan sols és lo pitjor.
Tenint en compte la lentitud ab què funciona la justícia per estes terres, no seria d'estranyar que l'anomenat cas Gürtel tardara una miqueta més d'any i mig a oferir-nos la primera sentència. ¿Què passarà quan en eixa sentència es llija que a pesar que les actuacions de Camps són moralment reprovables (en el millor dels casos), no són no obstant, constitutives de delicte? Perquè esta és una possibilitat més que probable i si al final resulta absolt el Sr. Camps ¿en quina posició queden (en plena campanya autonòmica) tots aquells que han centrat la seua política en la presumpta culpabilitat?
Puc entendre que el PSOE (m'estalvie això de PSPV, perquè fa anys que només està d'adorn) tinga tota la pressa del món en fer miquetes a Camps abans que puga produir-se una sentència en este sentit. Com partit no oferixen cap alternativa des de fa ja massa anys i no pareix que l'estiguen trobant, aixina que no els queda més eixida que mossegar a la jugular de les corrupcions alienes mentres disculpen les pròpies (Elx no pot tapar-se tan fàcilment), però la resta de l'oposició no sé que pinta en este ball.
En el cas que una part dels votants decidira castigar al PP per eixe comportament poc ètic (presumptament per descomptat), seria el PSOE qui es beneficiaria per major facilitat de capitalització del vot, mentres que a la resta no arribaria més que un percentatge residual proporcionalment inferior a les energies invertides.
Es mire per on es mire, és un mal negoci per als partits minoritaris intentar transvestir les Corts convertint-les en una barreja de Tribunal de Justícia Paral·lela i de Tómbola de Mariñas i companyia. Millor els aniria si se centraren en parlar una volta i una altra, fins a la sacietat si és necessari, dels problemes de la nostra societat, del atur, de la destrucció d'ocupació, de la fallida del sistema econòmic imposat pels Populars, de com seguint ab les aspiracions del Sr. Camps de nou som líders, líders en desocupació, en fracàs escolar i en un llarg etcètera de vergonyes que se silencien davall els esparaments del cas Gürtel.
És hora ja que algú alce la veu en les Corts per a dir que el president de tots els valencians és roín per a la nostra economia, no perquè algú diu que li regala els trages, sinó perquè és un inepte incapaç de canviar de rumb quan les condicions han deixat de ser les mateixes i que contínua basant la salvació econòmica en la construcció, els grans esdeveniments i el turisme, com si res haguera passat; i eixa veu de denúncia ha de tornar-se immediatament després a la bancada socialista per a dir-los que tampoc ells estan a l'altura de les circumstàncies.
Potser aixina no es guanyen unes eleccions, però almenys qui actue d'esta manera podrà dormir tranquil per la nit, sabent que està complint ab la seua obligació i qui sap, potser les valencianes i els valencians no són tan molls com creuen PP i PSOE, tal volta algun dia els donem una sorpresa.
Són ja diversos els articles que he publicat queixant-me del minso favor que, a la qualitat democràtica de la nostra institució d'autogovern, suposa l'existència d'uns grups en l'oposició ocupats en obtindre el poder per demèrit del contrari en compte de pels propis mèrits.
Davant d'un govern que gestiona d'esquena a la societat i a colp d'efecte de mag de fira, que ha buidat de contingut les nostres institucions i utilitza Canal 9 com el butlletí oficial del partit, l'oposició no pareix donar millors expectatives als votants ab una posada en escena que no oferix garanties a la societat, com corrobora l'enquesta encarregada pel PSOE feta pública estos dies.
Fiar l'èxit d'un projecte polític únicament a l'eliminació per deteriorament del contrari té els seus riscos, sobretot quan a la ficada en evidència de les misèries no s'adjunta un projecte propi capaç d'il·lusionar a les valencianes i els valencians.
¿Què passarà quan acabe el recompte de vots el pròxim 7 de juny? Si, ja sé que unes eleccions autonòmiques no són comparables a les europees (em pose la bena abans de la ferida per si algun replicant anònim torna a protestar sobre l'assumpte), però si com pareix, el PP de Camps trau majoria absoluta ¿quant tardarà a eixir a refregar els resultats pels morros de l'oposició? ¿quant tardarà en riure a mandíbula batent dels qui demanaven eleccions anticipades? Però açò no és tot, ni tan sols és lo pitjor.
Tenint en compte la lentitud ab què funciona la justícia per estes terres, no seria d'estranyar que l'anomenat cas Gürtel tardara una miqueta més d'any i mig a oferir-nos la primera sentència. ¿Què passarà quan en eixa sentència es llija que a pesar que les actuacions de Camps són moralment reprovables (en el millor dels casos), no són no obstant, constitutives de delicte? Perquè esta és una possibilitat més que probable i si al final resulta absolt el Sr. Camps ¿en quina posició queden (en plena campanya autonòmica) tots aquells que han centrat la seua política en la presumpta culpabilitat?
Puc entendre que el PSOE (m'estalvie això de PSPV, perquè fa anys que només està d'adorn) tinga tota la pressa del món en fer miquetes a Camps abans que puga produir-se una sentència en este sentit. Com partit no oferixen cap alternativa des de fa ja massa anys i no pareix que l'estiguen trobant, aixina que no els queda més eixida que mossegar a la jugular de les corrupcions alienes mentres disculpen les pròpies (Elx no pot tapar-se tan fàcilment), però la resta de l'oposició no sé que pinta en este ball.
En el cas que una part dels votants decidira castigar al PP per eixe comportament poc ètic (presumptament per descomptat), seria el PSOE qui es beneficiaria per major facilitat de capitalització del vot, mentres que a la resta no arribaria més que un percentatge residual proporcionalment inferior a les energies invertides.
Es mire per on es mire, és un mal negoci per als partits minoritaris intentar transvestir les Corts convertint-les en una barreja de Tribunal de Justícia Paral·lela i de Tómbola de Mariñas i companyia. Millor els aniria si se centraren en parlar una volta i una altra, fins a la sacietat si és necessari, dels problemes de la nostra societat, del atur, de la destrucció d'ocupació, de la fallida del sistema econòmic imposat pels Populars, de com seguint ab les aspiracions del Sr. Camps de nou som líders, líders en desocupació, en fracàs escolar i en un llarg etcètera de vergonyes que se silencien davall els esparaments del cas Gürtel.
És hora ja que algú alce la veu en les Corts per a dir que el president de tots els valencians és roín per a la nostra economia, no perquè algú diu que li regala els trages, sinó perquè és un inepte incapaç de canviar de rumb quan les condicions han deixat de ser les mateixes i que contínua basant la salvació econòmica en la construcció, els grans esdeveniments i el turisme, com si res haguera passat; i eixa veu de denúncia ha de tornar-se immediatament després a la bancada socialista per a dir-los que tampoc ells estan a l'altura de les circumstàncies.
Potser aixina no es guanyen unes eleccions, però almenys qui actue d'esta manera podrà dormir tranquil per la nit, sabent que està complint ab la seua obligació i qui sap, potser les valencianes i els valencians no són tan molls com creuen PP i PSOE, tal volta algun dia els donem una sorpresa.
4 comentaris:
Molt llarg per a tan poca "chicha". Ja tenim clar qual es la teua postura.
La contestació que li has donat a un anonim en l'altre artícul no m'agradat. Precisament el partits sense representació heu de fer política fora de les Corts. Haguera sigut una bona idea que Units per València es sumara a les manifestacions a favor del valencià, a no ser que penses que aixo que s'estudia en l'escola és català. No crec que siga el cas.`
Una article sobre Alfonso Rus, sobre aquest mateix tema, haguera sigut més apropiat, des de la meua humil opinió.
Bona tarda.
Estimat anònim, per lo que veig no t'agrada ni l'article ni la contestació feta a un altre anònim en mon anterior post... que li vaig a fer no es pot agradar a tot el món, és una cosa que tinc assumida.
A pesar de la teua insistència en el tema, continue pensant igual respecte del paper dels partits polítics en les manifestacions. Encara que siguem extraparlamentaris continuem tenint tot un palmito de ferramentes a la nostra disposició per a expressar les nostres opinions, cosa que no té la societat civil, dis-me cabota si vols. Per cert la vaga i manifestació del 28 no va ser a favor del valencià sinó per la millora de l'educació publica, ab tretze punts de reivindicació.
Si, podria haver fet un article sobre Alfonso Rus i possiblement t'haguera agradat més, però mira, m'ha paregut més interessant escriure sobre lo que he escrit, de moment encara puc triar jo els temes sobre els quals escric sense que ningú m'impose res, però no et preocupes, et dec el temps que has perdut llegint el meu article (molt llarg per a tan poca “chicha” segons les teues paraules), quan vullgues escrius un igual de llarg i et promet que el llegiré gustosament (si vols sobre Rus).
Bona vesprada
Perdona si t'he ofès Carles, no era la meua intenció ni de bon tros i menys sent un "anònim". Seguix pensant que els partits polítics deuen participar en manifestacions sense cap tipus de complex, especialment els extra-parlamentaris, entre altres coses perquè no m'has aclarit quines són aquestes "altres ferramentes que podeu utilitzar". La manifestació de l'altre dia era principlamente per a defendre el valencià, dóna-li les voltes que vulgues, tú ho saps.
El suggeriment que t'he fet abans sobre el que podies escriure ha estat de més i et demane disculpes. Et seguix llegint Carles.
Adéu.
Descuida, no m'he sentit ofés.
De totes les maneres, com pareix que no acabe de convéncer-te ab això de la vaga, et detalle els tretze punts reclamats pels organitzadors (no hi ha un punt de defensa del valencià), a més i encara que no té res a vore ab l'article t'explique que en cap moment vam ser requerits per a l'adhesió ni al manifest ni a la manifestació.
Gràcies per llegir-me, però sobretot, gràcies per opinar.
RECLAMACIONS DE LA PLATAFORMA PER L'ENSENYANÇA PÚBLICA:
1) La immediata constitució d'una xarxa pública de 0-3 anys que siga columna vertebral del país i que en el curs 2009-2010 atenga tot l'alumnat.
2) Creació de 300 places de llengua estrangera que garantisca que a l'inici del curs 2009-2010 eixa llengua s'ensenye ab eficàcia en totes les unitats de quatre i cinc anys.
3) Començament i finalització de l'any 2009 d'una negociació ab els agents socials i escolars d'un nou mapa escolar que done resposta a les noves necessitats d'escolarització.
4) Les plantilles reals i necessàries de tots els centres públics s'han d'adequar a les necessitats actuals (ja que l'existent xarxa, que data des de 1997, s'ha quedat desfasada) i eixos centres han d'estar constituïts en la totalitat pel personal docent ab destí definitiu en el centre.
5) La catalogació lingüística immediata dels llocs de treball de secundària, prèvia negociació en els àmbits que corresponga.
6) L'efectiva matriculació equilibrada de l'alumnat ab necessitats educatives especials en tots els centres sostinguts ab fons públics, modificant el Decret pel qual es regula el procés de matriculació i creant les comissions estables de matriculació de districte o localitat.
7) Adoptar totes les mides que se consideren necessàries que perquè l'alumnat, quan acabe l'ensenyança primària, tinga les competències bàsiques per a expressar-se correctament en les dos llengües oficials i per a comunicar-se en una llengua estrangera.
8) Disseny, execució i avaluació de l'eficàcia de tots els programes que siguen necessaris per a compensar les deficiències de l'alumnat ab la finalitat que no abandonen el sistema educatiu durant les etapes obligatòries i obtinguen el títol de Graduat. Que servisquen d'exemple els programes de compensatòria: centres que any rere any sol·liciten programes de compensatòria i ni són places estables, ni tenen professorat estable adscrit a elles.
9) Adopció de mides motivadores per a què l'alumnat ab titulació de Graduat en Educació Secundària continue realitzant estudis postobligatoris, sobretot, aquells de Formació Professional de Grau Mitjà i Superior necessaris per a què siga factible un desenrotllament econòmic i social sostenible del nostre país.
10) Que siguen cessades totes aquelles persones que estiguen desenrotllant ab caràcter temporal funcions d'inspecció per designació directa dels responsables polítics de la Conselleria d'Educació i es convoque un procés selectiu ab el més escrupolós respecte als principis de publicitat, igualtat, merit i capacitat.
11) La màxima neutralitat de l'administració i la fi d'actuacions partidistes encaminades a controlar les juntes directives dels centres escolars.
12) Retirada de l'Orde d'Educació per a la Ciutadania i paralització de qualsevol procés administratiu iniciat contra el professorat o juntes directives.
13) Beques de transport i menjador escolar per a l'alumnat d'educació infantil, de batxillerat i de formació professional, i gratuïtat en tot el procés escolar.
Publica un comentari a l'entrada