PER COLLONS

Quan la família Thous va anunciar que pensava vetar la interpretació de la lletra de l'himne valencià en l'acte de commemoració del seu centenari organitzat per l'ajuntament de Valéncia i va justificar este veto per la nul·la presència del nostre idioma en fullets, invitacions i la resta de material gràfic, s'esperava que el consistori reaccionara d'una manera ben distinta de la que ho ha fet finalment.

En un principi, l'ús exclusiu del castellà podria haver-se atribuït a l'escassa o nul·la sensibilitat que cap al valencià han mostrat sempre Rita Barberá i Francisco Camps, que l'han relegat en el seu ús particular a un simple “Senyor pirotècnic pot començar la mascletada” o al breu “Visca la Mare de Déu” perquè en definitiva no deixen de pensar que és un idioma "pueblerino", fet per a festes del populatxo i conversacions de taverna. Tan sols esta visió de la nostra llengua pot “justificar” la seua desaparició en un acte que com este, pretén certa prestància i ja se sap que per a un determinat tipus de gent les coses importants sonen millor en castellà.

Ara bé, la falta de sensibilitat que poguera servir d'excusa en l'inici d'este culebron, es convertix en menyspreu absolut quan l'alcaldessa posa el atributs masculins (dels que la naturalesa no la va dotar) sobre la taula i en compte de rectificar, tirar balons fora i contemporitzar ab els que sentim estima pel valencià (encara que fóra res més que perquè estem en plena precampanya), es manté en l'error i l'augmenta desafiador, entelant ab la seua actuació el que haguera d'haver sigut un acte d'orgull per a les valencianes i els valencians, transformant-lo en un motiu més de divisió.

Fa uns dies un periòdic del cap i casal publicava una entrevista al nou Ministre de Justícia que entre altres consideracions mostrava el seu criteri sobre la diferència entre el dret i el deure dels funcionaris respecte a les llengües cooficials. El senyor Caamaño vingué a dir que “La Constitución reconoce a los ciudadanos el derecho a utilizar su lengua cooficial ante los tribunales de Justicia. Pero los jueces y magistrados pertenecen a un cuerpo estatal y no tienen la obligación legal de conocer más que la lengua oficial del Estado, que es el castellano.” O lo que és lo mateix que el nostre dret queda anul·lat per la falta d'obligació dels jutges.

És possible que Barberá contagiada d'este esperit anul·lador de drets per contraposició, oblidara per un moment les seues evidents diferències ideològiques ab l'acabat d'estrenar ministre i abraçara la seua doctrina per a prendre la decisió final.

El dia programat s'interpretarà l'himne i sense cap dubte serà cantat a veu en crit pels que es troben congregats. Entre totes les veus que s'alcen al cel ressonarà la veu ronca d'una alcaldessa orgullosa d'haver complit al peu de la lletra la primera estrofa, eixa que els nacionalistes vam substituir fa molt per a ajuntar-nos baix els plecs de la nostra senyera.

Esperem que almenys no degraden més el nostre himne tocant a continuació el d'Espanya, com qui demana perdó per ser valencians.