ORDINADORS PER A TOTS

El record del meu iaio Vicentico va botar a la primera línia de la meua memòria dimarts passat gràcies a Zapatero.

El meu iaio tenia el costum de contar-nos xicotetes historietes que tancaven alguna ensenyança vital, historietes que sense a penes donar-nos i sense dubte a base de la seua insistència narrativa, van acabar per formar part del nostre particular patrimoni cultural, d'això que ara s'anomena de forma pretensiosa intel·ligència emocional.

Quan el president del Govern d'Espanya va començar a desgranar les seues solucions per a frenar la crisi i arribar al limbe del nou orde econòmic, ressaltant la importància de la formació i anunciant un esforç per a millorar l'ensenyança; va acabar la frase ab la promesa de proporcionar un ordinador per alumne i pissarres digitals en totes les aules, i ací és on va botar el ressort dels meus records.

Contava el meu iaio que una volta un home (d'eixos que els toquen) s'havia presentat en la societat musical del poble exigint parlar ab el professor de música al qui va recriminar de manera irada que el seu fill, després d'un any d'estudi, no passava de repetir una volta i una altra (no sense certa dificultat), l'escala musical.

¿Com és possible -cridava aquell home- que el meu fill no aprenga si li he comprat la millor flauta que hi havia en la botiga i que el fill del carnisser ab una vulgar flauta de canya estiga tocant ja en la banda si els dos van començar al mateix temps?

El meu iaio deia que a aquell professor li va costar molt tranquil·litzar a l'home i convéncer-lo de que la qualitat de l'instrument no tenia la importància que ell li donava, perquè al cap i a la fi la flauta no fa la música.

Generacions de metges, enginyers o filòsofs han estudiat ab la simple ajuda d'una llibreta i una llapisera, les mateixes generacions de professors que han impartit les seues classes traçant línies ab un clarió sobre una paret pintada de negre, i és que com contava el meu iaio, és més important l'ús que donem a la flauta que el material ab el què estiga feta.

Dotar a cada alumne d'un ordinador portàtil dinamitzarà sense dubte el sector informàtic, augmentarà les seues vendes i donarà treball a un bon nombre d'operaris que seran necessaris per a instal·lar les xarxes en cada un dels centres. També tindrà un efecte beneficiós per als alumnes que s'habituaran a utilitzar les noves tecnologies des de ben primerenca edat, però ací acaba el benefici.

Si realment volem incidir sobre la formació de les generacions futures, si volem deixar d'estar a la cua en la qualitat de l'ensenyança, a més de comprar la millor flauta que trobem en la botiga haurem d'iniciar una àmplia reforma educativa basada en el consens i que no canvie cada volta que ho faça el color del govern de torn.

No estaria de més saber com han abordat este tema els països ab millors índexs d'èxit escolar, aixina almenys, els ordinadors serviran per a una miqueta més que per a substituir a les llibretes.