Páginas

16/2/09

APOCALIPSI

El Nou Testament arreplega la fi dels dies de la manera en què el descriu Sant Joan Apòstol: “El sèptim àngel va vessar la seua copa per l'aire i va eixir una gran veu del temple del cel, del seu tron, dient: Fet està.
Llavors va haver-hi rellamps i veus i trons, i una gran tremolor de terra, un terratrémol tan gran, qual no va haver-hi mai des de que els hòmens han estat sobre la terra. I la gran ciutat va ser dividida en tres parts, i les ciutats de les nacions van caure, i la gran Babilònia va vindre en memòria davant de Déu, per a donar-li el calze del vi de l'ardor de la seua ira. I tota illa va fugir i les muntanyes no van ser trobades.”

U pot fer-se una idea de l'estremiment en els cors dels cristians de l'edat mitjana al sentir este relat des dels púlpits de les esglésies en boca de retors de cavernoses veus, si ho compara ab lo que sentim en els últims mesos cada volta que encenem la ràdio o la televisió.

Desocupació, morositat, inflació, deflacció... cada dia el llistat de plagues bíbliques de l'economia mundial assalten les nostres orelles per boca de sensats opinadors, presentadors hiperactius i polítics en ralentí, que a base de reiterar ab obscenitat les males notícies (les altres no són notícia) han aconseguit compungir l'ànim dels qui transiten esta vall de llàgrimes ab la hipoteca al muscle.

La passada setmana es parlà de crisi en el parlament espanyol i en un triple bot mortal sense xàrcia, els nostres líders polítics es van dedicar a tirar-se reprotxes i mides, contramides i més reprotxes sense aclarir gens ni miqueta un panorama desolador del que no cap més conclusió que el “joder que tropa” exclamat per Rajoy en altres temps.

Trobe a faltar el consens, la imatge dels màxims dirigents units als agents socials davall un mateix missatge. Em falta un “no vos preocupeu, eixirem d'esta, hi ha solució, anem a passar-ho malament però ningú quedarà en el camí”. Necessite un “treballarem junts per a trobar solucions, hem apartat la crisi del debat electoral perquè el poble necessita el nostre acord i sabem estar a l'altura de les circumstàncies”.

Duran i Lleida reclamava no fa molt una espècie de reedició dels pactes de la Moncloa en este sentit i segurament la solució passe per ací, encara que no parega que de moment ningú estiga disposat a admetre-ho, i encara que no és segur que l'infondre optimisme i seguretat puga crear molts llocs de treball, de lo que no hi ha cap dubte és que lo contrari, el pessimisme diari i la inseguretat permanent els destruïxen a mans plenes.

Corren mals temps, temps en els què els "pájaros de mal agüero" pareixen disfrutar llançant proclames apocalíptiques, però són també estos, temps de noves oportunitats, de noves formes. És l'hora de la política ab majúscules.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Aquí teniu un bloc per signar en defensa del toponim oficial CALP:


http://mascarat.blog-activo.com/index.htm

Endavant.