Páginas

18/1/09

PÀTRIA SENSE NOM

El passat mes de desembre vaig assistir a un debat organitzat per "Empresa y Finanzas" i la CAM sobre SOSTENIBILITAT I RESPONSABILITAT SOCIAL en el què va intervindre com a ponent Jorge Lamparero, director General de la Conselleria de Medi Ambient.

Al marge del contingut del debat, hi hagué un detall que em va cridar especialment l'atenció. El representant de la nostra administració es va referir en tot moment a les actuacions del seu departament en LA COMUNITAT, comunitat a seques, sense cognoms, sense més.

Vivim en una Comunitat sense aparent personalitat, com una comunitat de veïns o “La comunitat de l'anell” (primera part de la novel·la de Tolkien) governada per una Generalitat de qui sap on, en la que s'evita l'apel·latiu de valenciana (inclús s'ha esborrat de l'Estatut) com si fóra una paraula maleïda que llançara set anys de mala sort a qui gosara pronunciar-la.

La mania que els nostres governants tenen al nostre ancestral nom ve de llarg. El PSOE ja va intentar per mitjà de campanyes publicitàries, eslògans i logotips de tota classe, esborrar qualsevol vestigi de personalitat pròpia en el nostre propi nom, però on més èmfasi va posar i on major èxit va collir l'administració socialista valenciana va ser en la desaparició del nostre nom en qualsevol organisme dependent de l'administració pel senzill mètode de les sigles.

Amb esta fórmula es va aconseguir evitar la pronunciació de Valéncia, Valenciana, Valencià i qualsevol de les seues derivacions en centenars d'ocasions. Aixina, l'Institut Valencià d'Art Modern va passar a dir-se IVAM, l'Institut Valencià de la Joventut IVAJ, l'Institut Valencià de Cinematografia Ricardo Muñoz Suay IVAC la filmoteca, i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques IVIE, entre altres exemples.

Durant lustres s'ha evitat que apareguera qualsevol referència a la nostra pàtria en els noms d'auditoris, museus o centres d'investigació, passant de l'ocultació inicial a la substitució (ara ab un PP ab una desenfrenada ànsia per ofrenar noves glòries a la Corona), aixina mentres els corunyesos tenen el Palacio de la Opera de A Coruña, nosaltres el Palau de les Arts Reina Sofia, mentres els castellà-manxecs tenen el seu Museo de les Ciéncias de Castilla –La Manchaa, nosaltres tenim el Museu de les Ciències Príncep Felipe, príncep a qui hem dedicat a més el nostre Centre d'Investigació més important.

Estos criteris de denominació es multipliquen i repetixen una volta i una altra al nostre voltant quasi sense que nos en adonem.

Portem dècades arrancant de la nostra quotidianitat qualsevol vestigi de personalitat pròpia, estigmatitzant el nostre propi nom, allò que ens manté units com a poble, som fills d'una pàtria sense nom, hereus d'un poble sense pàtria.

2 comentaris:

Josep Lluís ha dit...

Tens tota la raó Carles, al remat serem els que estan al est o la CV o els de les plages i l´urbanisació desmesurada no siga que, els done la vena independentiste per dir Valéncia o les agarre mal d´estòmec.
I no tranquil que els pròxims museus i edificis emblemàtques seran per a les infantes les hereues i resta de família real posar-li alguna cosa al Rei en Jaume o atre personage històric valencià ¿estàs foll?.

Lucia ha dit...

Be, ja fa temps que estem fartetets (alguns)de ser el "levante español". Mentre hem estat el "levante feliz" primer de taronjes i despres de rejoles, no hi havia res a fer. La crisi i el victimisme de Caps pot ser ens done un respir i la gent es canse de ser un apendix
Lucia