Páginas

22/1/09

EL SANT, QUANT MÉS LLUNY…

He de començar per afirmar que no, jo no he guanyat les presidencials nord-americanes.

Ja sé que no cal que faça una confessió tan evident com esta. Tot lo món sap que Units x Valéncia no es presenta a les eleccions als Estats Units, però he cregut convenient deixar-ho clar, perquè últimament fa la sensació que tots els partits del nostre àmbit autonòmic i estatal no sols s'han presentat, sinó que a més les han guanyat.

Coneguda és la tendència dels partits a guanyar totes les eleccions a les què es presenten, de fet, no es coneixen a penes casos en què després de conéixer els resultats electorals no es trobe un motiu de satisfacció per part dels distints líders (uns perquè han guanyat efectivament, altres perquè han apujat en vots o en representació, altres perquè han aconseguit resistir a pesar de tal o qual motiu, i inclús els que han perdut es mire per on es mire, troben motius d'alegria perquè van perdre menys del que esperaven), però això de guanyar les eleccions en un altre continent és tota una novetat.

Ahir, després de la cerimònia d'investidura del nou inquilí de la Casa Blanca (pren tòpic) podia vore's a Zapatero en totes les televisions exhibint un somriure d'indissimulada satisfacció pròxima al paroxisme de l'orgasme que, sent la més exagerada, no ha sigut l'única reacció dels polítics de la piel de toro (un altre tòpic de regal).

Per als socialistes, Obama és dels seus, també ho és per als populars i segur estic que algun comunista hi haurà que veja en ell, el reflex de la lluita dels oprimits. No es coneixia un cas d'empatia global tan gran des de la fulgurant victòria de Yushchenko (dicen que tengo veneno en la piel) a Ucraïna després de la revolució carabassa de 2004 que va acabar com el ball de Torrent. Llavors també tots eren de l'equip de Yushchenko.

Ara bé si algú ha ratllat el ridícul en esta història ha sigut la franquícia valenciana del PSOE que en una arrancada de coentor va organitzar una festa per a celebrar la proclamació del president d'USA.

Ja se sap allò que el sant quant més lluny més miraculós i atés que els socialistes valencians han tingut poques coses que celebrar en els últims anys i no parega que tinguen més possibilitats de fer-ho en el futur pròxim, resulta fins a cert punt lògic que decidisquen posar-li ciris a algú que si guanya eleccions... a vore si s'apega alguna cosa.

Bé està que el president de la nació més poderosa del món (últim tòpic ab perdó) tinga capacitat de lideratge en positiu. Hem d'alegrar-nos de la fi de l'era Bush i l'inici d'un nou període més il·lusionant, però les nostres castanyes les hem de traure nosaltres mateixos del foc, traient les forces des del garró, no ab la boba contemplació d'èxits aliens.

2 comentaris:

arnol ha dit...

pásate al bloc y deja de utilizar arcaísmos (ab) y deja de marear.
Lo tienes todo para triunfar en el bloc. Eres de derechas, eres catalanista, eres anti-psoe, te han tirado de algún partido...cumples con los requísitos de sobra para ser uno de los líderes de la sucirsal de CiU en la Comunitat Valenciana

Carles ha dit...

Amic arnol:
Que Santa Llucia te conserve la vista.