L'ASPIRINA DE RITA

De tots els paquets de mides que ha tret a passejar en els últims mesos el Govern d'Espanya per a pal·liar la crisi, cap havia tingut una repercussió tan directa sobre el ciutadà de a peu com el contingent extraordinari de 8.000 milions d'euros que per a inversions dels ajuntaments ha habilitat Zapatero.

Per primera volta el Govern Socialista s'ha adonat que rescatar banquers i empresaris està bé i és necessari, però que han d'abaixar-se alguns escalons per a què els més afectats pel dur moment econòmic que estem travessant, senten que algú els està fent cas.

No és prou garantir les prestacions socials com es va emfatitzar en un primer moment; l'opció de cobrar el subsidi de desocupació no pot ser i no és una bona alternativa per a ningú, i si és ben cert que a l'incidir en la dinamització de les inversions en els ajuntaments el Govern no ha acabat el recorregut que li ha de portar fins al ciutadà, no pot negar-se que tal quantitat de milers d'euros, si són ben empleats, poden suposar un revulsiu econòmic de certa magnitud, principalment a l'haver-se generalitzat la seua implantació.

Per si fóra dubtosa la desitjable eficàcia d'esta mida, ve Rita i certifica que ara sí, Zapatero ha donat ab una acció correcta. No hi ha major aval per a un acte protagonitzat pel partit governant, que la furibunda contestació de l'oposició, tant més desmesurada com més prop de la diana s'haja llançat la fletxa.

Per a Rita Barberá “el pla d'inversions per a municipis és una aspirina per a un malalt que està en la UVI” i afirma que el pla d'inversió en els ajuntaments “és una mida conjuntural, de caràcter pal·liatiu, i no és per a res la solució a la situació dramàtica dels consistoris”. L'alcaldessa afig que “este pla és pa per a hui i fam per a demà”, denuncia la seua essència temporal i la falta de previsió del Govern de Zapatero perquè els nous equipaments que es construïsquen necessitaran un finançament continuat i no sols conjuntural. (font http://www.ritabarbera.com/fichanoticia.html?cnt_id=1883)

Estes declaracions fetes en el transcurs d'una trobada d'alcaldes i portaveus del Partit Popular van haver de gaudir de cert èxit entre els seus companys de partit ja que el propi Mariano Rajoy no va dubtar en apropiar-se de la frase que sobre el conegut fàrmac pronuncià l'alcaldessa del cap i casal.

Els socialistes han d'estar pensant, “ladran... luego cabalgamos” i no els falta raó, però convé no recrear-se en l'èxit momentani, ni creure que tot està ja fet. La mida és correcta però per si sola insuficient, és necessari continuar abaixant l'escala fins a arribar a arran de terra, a l'economia de cada dia.

Per a una gran quantitat de gent, l'índex de la borsa, l'interés interbancari o la balança de pagaments, no són més que conceptes abstractes que no arriben a comprendre, són persones ab noms, cara i vivències que necessiten que els seus governs els donen solucions, i precisament estos pareixen ser els últims a rebre-les.

No estaria de més que a banda de menysprear les accions del govern central, Rita Barberá ens donara algunes solucions locals a la crisi, o que li les exigira ab la mateixa vehemència a Francisco Camps. Al cap i a la fi també ells són Govern, especialment en el cas del President de la Generalitat, titular del meu govern més pròxim, del que més deuria esperar.

Per cert i per a què no tot siguen flors per al foment d'inversions en els ajuntaments... ¿a què tanta pressa? ¿perquè tantes limitacions?

Posats a pensar malament, fa la sensació de que es busca que dels 8.000 milions s'executen els menys possible o que s'aplique la llei de l'avantatge i resulte que certs ajuntaments disposaren de la informació ab el temps suficient com per a tindre preparats els seus projectes i altres per contra no.

L'actual crisi no passarà d'un dia per a un altre i per tant, les mides aplicades haurien de tindre llarg recorregut ¿o és que potser Zapatero ha posat terminis als bancs per a establir les garanties del govern?