Caminava perduda i sense rumb la tribu socialista valenciana pel desert de l'oposició, sense un líder que fixara el rumb des de que Pla va ser llançat pel precipici del descrèdit constatada la seua ineficàcia com guia espiritual i en açò va arribar Peralta, beneït per Moncloa qual summe sacerdot ungit per la divinitat.Des de la seua talaia de la delegació del govern, allunyat del mundanal soroll d'espases que des de Blanqueries exportava el seu eco a pobles i comarques, Ricardo Peralta va assumir des del primer dia les funcions de cap de l'oposició, deixant així les mans lliures a Romeu, Alarte i companyia per a dedicar-se per complet a les qüestions internes.
Mentres els pretendents a capità del barco discutien per qui prenia el timó i la nau romania a la deriva, haguera nadat el PP d'esqueneta ab Paco Camps al front de no haver sigut per l'ex-EU i ex-Nova Esquerra, que ab el beneplàcit de De la Vega es va convertir en assot del Govern de la Generalitat.
No hi ha declaració institucional autòctona que no tinga la resposta de Peralta, no hi ha tema sobre el qual no fixe la postura socialista, no hi ha iniciativa del govern de Madrid que no tinga la deguda amplificació d'un Ricardo que brilla ab llum pròpia qual estrela rutilant del firmament valencià.
Mentres el superdelegat cobrix les esquenes al PSOE valencià (encara em pregunte a quin sant tant de rebombori ab les sigles si al final no són més que això PSOE) l'elecció d'un nou secretari general no ha aconseguit reconduir la situació d'un partit que continua mirant cap al seu propi interior.
Arribats a este punt cal preguntar-se ¿és la figura del delegat del govern realment necessària? ¿ens trobem davant d'un element substancial per al bon funcionament de la nostra democràcia o més prompte es tracta d'un simple mecanisme al servici del partit que mana en Madrid? o més concretament ¿és Peralta Superstar delegat del govern o comissari polític del PSOE?
Em pareix recordar que Francisco Camps abans que cuiner va ser frare, i va ocupar eixa mateixa delegació abans de ser President dels valencians, si jo fóra Alarte començaria a preocupar-me.
4 comentaris:
Et torne a felicitar per la teua intervenció hui a l'acte de la Declaració Valencianista.
Crec que has conjugat amb intel·ligència i sentit de l'humor, una aposta pel futur.
Quan et preguntaves, al final, com havia de ser la tercera casa, la que puga resguardar-nos a tot dels bufits del bipartidisme, jo pensava: ni de palla ni de fusta, clar, hauriem de fer-la amb BLOCs, però supose que tu tens un altra OPCIÓ.
Les haurem de fer compatibles.
M'unisc a la felicitació d'Enric... la barreja, com deies tu, de la teua part més formal i la més gamberra va donar un bon resultat, jeje.
Moltes gràcies als dos.
Carles, ara mateix ets clau en el procès de reconciliació, formes part d'eixe grup de huitanta valents, fills i filles lliures de València, que el 12 de novembre continuaren llaurant la llavor d'aquells altres 8 de 1908. Davant nostre tenim centenars de milers de valencians que han oblidat que són, que van ser, i que poden ser, nosaltres només en som unes decenes. Força i trellat. Avant.
Publica un comentari a l'entrada