20/10/08

DE REGIONALISME I VALENTINICULTURA


¿Que és més important? ¿les paraules que utilitzem per a expressar un concepte o el propi concepte? ¿lo que volem expressar o la forma concreta en que ho fem?


Qui tinga l'ocasió de llegir el discurs que va pronunciar el doctor Fausti Barberà en la sessió inaugural de Lo Rat Penat en 1902, podrà percebre que a pesar que les paraules elegides per al seu títol “De Regionalisme i Valentinicultura” el text conté una extraordinària càrrega nacionalista que gens té a vore ab lo que entenem ara mateix per regionalisme.


Les paraules canvien el seu significat ab el temps, depenen del context, es deformen ab l'ús, però els conceptes perduren com perdura el missatge de Fausti Barberà encara que ara s'expresse de distinta manera.


Ve esta reflexió al fil de la recent campanya desenrotllada per la Generalitat Valenciana que davall l'eslògan paraigua SOM COMUNITAT fa especial èmfasi en destacar algun dels valors que ens identifiquen com a poble.


És molt probable que la intenció dels que han dissenyat esta campanya no té res a vore ab l'esperit del discurs del doctor Barberà, i lo més segur és que darrere d'esta afirmació de valencianisme institucional no s'amague més que una nova martingala del Partido Popular per a autoidentificar-se com a únic representant del nostre imaginari col·lectiu confonent una volta més partit-govern-poble en la seua habitual croada contra Zapatero, per això mateix estic absolutament convençut que no poden percebre de quina manera els conceptes que estan manejant ab tanta soltesa sobrepassen ab molt el significat de les paraules utilitzades.


La constant reivindicació enfront del govern central (encara que només siga circumstancial i mentres allí governe el PSOE), la utilització del victimisme en qüestions com l'aigua o les infraestructures (per més que no siga sinó una pose electoralista), l'enaltiment de ser i sentir-se valencià (a pesar d'estar fonamentat més en la reacció que en l'orgull) les contínues campanyes, i la celebració convulsiva d'esdeveniments, estan generant per si mateixos un discurs que cala profundament en la societat, un discurs que entronca ab Fausti Barberà i ab els pensadors del nacionalisme valencià de fa un segle, un discurs que necessita un cert temps perquè aflore i que portarà ab si un canvi profund en la nostra societat.


Un parell de legislatures més ab governs de distint signe en la Generalitat i en la Moncloa i els qui contínuament clamen per una Espanya en perill de ruptura, hauran contribuït com cap partit nacionalista al foment d'una consciència nacional valenciana que s'expressarà possiblement ab altres paraules, però que tindrà sense cap dubte el mateix significat.Desitgem-li puix sort a Camps i als seus, desitgem-li-la també a Zapatero, entre els dos qual veles e vents han nos desitgs complir.

3 comentaris:

Nomdedéu ha dit...

Hi estic ben d'acord. Fa temps que explique (també dins el meu partit) que les polítiques del PP valencià, i eixa vocació (tardia) reivindicadora, té una part molt positiva. Fa consciència col·lectiva.
Mai abans havia sentit, per exemple, una senyora castellanoparlant de més de 65 anys, dient: "nos maltratan por ser valencianos". I ho deia ací a Castelló, on hi ha massa gent que el gentilici "valencià" li sembla una cosa d'allà baix d'Almenara.
I això juga a favor.
Què juga en contra? Doncs que IpV demane que li canvien el nom a la VIU (Valencian International University), ja que a l'estar a Castelló, diuen, hauria de dir-se Univrsitat Internacional de Castelló. Com si no forem valencians ací!
Salutacions

Anònim ha dit...

http://3.bp.blogspot.com/_eZlJxkloDCE/SP35hoqlF1I/AAAAAAAAB18/W2w2jfRGjfk/s1600-h/2960353846_d8f1b7a2fb.jpg

Albert Miret Ballester ha dit...

Potser sí que això estiga creant una consciéncia nacional d'un imaginari colectiu tal i com heu apuntat Enric i tu però no sé, eslogans tipus som comunitat degrada i despersonalitza al poble valencià.
Poc a poc s'està interposant el de llevantins a molts mitjans espanyols i valencians; en mès d'una ocasió ja li ho he escoltat amollar a mès d'un.
No sé si ja havia intervingut en alguna altra entrada no obstant aprofite per saludar-te.