15/8/08

CACAO MARAVILLAO

Pareix que han passat mil anys, però en realitat no han sigut més que quatre dies mal comptats. En un obrir i tancar d'ulls, els que ara estem rondant els quaranta vam passar de vore un parell de canals en blanc i negre (alçant-nos de la butaca per a canviar de canal), a la primera liberalització de la “tele” que prompte serà superada per l'apagada analògica.

Aquelles noves cadenes de televisió van arribar embolicades en un halo de modernitat estatal i de regeneració del carregat ambient informatiu per la seua presumible independència i esperada qualitat, i encara que no tot va ser roín ni decepcionant, estes perspectives prompte van ser sobrepassades per la crua realitat de les Mamachico les interminables gales, els matinals de tertúlia chafardera i la voracitat d'un tot per l'audiència que va desembocar en el penós especial sobre les xiquetes d'Alcàsser.

Un estava veient tranquil·lament VIP NOCHE, ab Emilio Aragón desbordant espontaneïtat i de repent irrompien les Cacao Maravillao per a recordar-te que encara que la mona es vista de seda, mona es queda.

Les Cacao van ser tota una fita en la història del màrqueting televisiu. Es conta que la insistència ab què apareixien en “prime time” ab el seu fals anunci va provocar una inesperada demanda en els consumidors i van ser molts els que van acudir als lineals dels supermercats a la recerca de tan fabulós producte sense trobar-lo, situació que inexplicablement no va ser aprofitada per Tele 5 per a incrementar el seu compte de resultats per la venda de la marca.

Uns anys més tard, ens trobem davant d'una situació semblant encara que en un àmbit totalment distint. Des que es va començar a aplicar el màrqueting als territoris (al paréixer tot és susceptible de ser venut o promocionat) ab el exitos i plagiat eslògan I love NY, pareix que s'ha convertit en obligació allò d'estar en el mapa, i ab esta premissa, la d'estar en el mapa, les administracions gasten ingents quantitats de diners en promocionar-se a tots els nivells i per descomptat la valenciana no anava a ser menys llançant-se des de l'època de Zaplana a un frenesí promocional que ha culminat en un esclafit d'esdeveniments ab el tàndem Camps - Rita.

Promocionar Valéncia a base de visites papals, importants regates, carreres de F1, palaus de congressos i de l'opera, ciutats de la llum o de les ciències i un llarg etcètera te un inqüestionable valor positiu per quant fa més conegut el nostre territori en l'exterior (més gent sap que existim) al temps que alimenta a nivell intern l'orgull de pertinença fomentant-se el sentiment de poble de què tan necessitats estem i per això, mai he arribat a entendre als que s'oposen sistemàticament a tots els projectes que es presenten en este sentit.

Ara bé, la promoció del territori ha de tindre algun objectiu, algun sentit més enllà de la mera celebració d'uns actes de major o menor transcendència, i és precisament ací en el que s'està fallant.

Pareix que no interessa més que el resultat immediat, el saber si durant la visita del Papa, o durant l'Amèrica la‘s Cup, vam tindre prou nombre de “turistes”, si l'hostaleria va facturar més o menys que en el mateix període de l'any anterior, o si va resultar rendible en termes econòmics al conjunt dels valencians i no obstant, es desprecia la repercussió a llarg termini per la senzilla raó que no hi ha un pla a llarg termini.

Les grans quantitats de diners que s'utilitzen per a promocionar valència pareix que no tenen més objecte que el d'atraure el pròxim esdeveniment i és en este punt en què no compartisc en absolut la política del Govern Valencià.

Som capaços de situar la marca Valéncia en el mercat internacional però no som capaços de dotar-la d'un contingut més enllà del purament turístic, rebutjant les enormes possibilitats que per a la nostra indústria (tan necessitada suport institucional) pot representar el prestigi de ser valencians.

Promocionem Valéncia (la Comunitat Valenciana si es vol) com una marca de qualitat, però no omplim els lineals internacionals de productes valencians, no situem a les nostres empreses en l'exterior; i mentres l'IVEX (Institut Valencià de l'Exportació) contínua fora de cobertura, els consumidors sen van dels supermercats estranyats al no trobar el Cacao Maravillao.

1 comentari:

Anònim ha dit...

sé que no té massa relació amb el tema que has tractat, però conforme anava llegint-te m'ha vingut al cap una frase d'Artur Ahuir al documental de "Del Roig al Blau", eixa que diu: "jo els deia :però vosatros que preferiu, un cartell on pose LLENGUA VALENCIANA en lletres d'or i darrere un femer o... " doncs això, si canviem "llengua valenciana" per "valència" (comunitat valenciana en este cas)la frase d'Ahuir encaixa perfectament en el màrqueting polític de l'actual (i etern) govern valencià. Es preocupen només de que "Comunitat Valenciana i València" sone per tot arreu (fins i tot en l'equipatge de la selecció espanyola de basquet) però després eixe reclam no s'omple de contingut. Tot són miratges, el turisme seguix sent l'única cosa atractiva que podem oferir i a sobre l'estratègia per a fer-lo créixer o bé passa per la destrucció del territori o per una gestió penosa que, com bé has dit es queda en el curt termini (i hauria que entrar a debatre també quines possibilitats oferix a llarg termini la visita del Papa de l'Esglèsia Catòlica per exemple, puix dubte que siguen moltes). Al remat "comunitat" en lletres d'or i darrere un femer, tot façana, o millor dit: frontera; la frontera entre fer les coses bé i fer-les a lo "Camps"