Páginas

30/9/10

EL COST DEL SILENCI

Corre pels mentiders polítics una llegenda urbana que conta que, en l’última etapa de Zaplana al capdavant de la Generalitat, la classe empresarial valenciana va arribar a estar farta de la prepotència del Molt Honorable, de tal manera que a punt va estar de propiciar una convergència valencianista que poguera arrabassar-li la majoria absoluta i tornar-lo al solc.

Ab l’arribada de Camps a la presidència del Consell les aigües van paréixer tornar al lloc i la necessitat d’una força política autòctona va desaparéixer de l’agenda. Durant anys s’ha vist com les organitzacions empresarials de qualsevol tipus han donat el seu suport al govern popular, unes voltes de manera activa i altres, les més, simplement guardant silenci, un silenci que s’ha trencat estes últimes setmanes.


L’agudesa ab què la crisi està afectant el nostre territori ha fet botar els ressorts de control i lo que fins ara pareixia una plaent calma, ha donat pas a les manifestacions públiques de malestar generalitzat entre els empresaris, forçant a Camps a reunir-se d’urgència ab els qui, segons pareix, estan començant a perdre la paciència com ho feren anys arrere ab el seu antecessor.

Camps va buscar obtindre ab esta reunió una foto ab què calmar a l’opinió pública. El “fora corbates” va ser l’equivalent als peus sobre la taula d’Aznar en el ranxo de Bush, “tranquil tot el món que açò està controlat” però els empresaris continuen inquiets a pesar d’haver col·laborat a esta escenificació.

La pregunta és ¿són conscients del cost del seu silenci? i no em referisc al cost immediat i quantificable per als seus negocis, em referisc al cost social que suposa per als valencians este silenci.

Durant l’etapa Camps (i no sols degut a la crisi), hem perdut poder adquisitiu, ha empitjorat la cultura i la sanitat, ens hem quedat sense importants infraestructures necessàries per al desenrotllament econòmic, s’ha desmantellat gran part de la indústria i tot, mentres es malgastava a mans plenes i presumptes delinqüents omplien les seues butxaques ab els nostres diners.

Els empresaris valencians no són aliens a estos problemes, també a ells els afecten, tal volta més de lo que estan disposats a reconéixer. Ab el seu silenci no sols estan afavorint la perpetuació d’un model nefast per al seu propi futur, també estan faltant a la seua responsabilitat social.

Hora és ja de que exercisquen el seu paper, que mitjans tenen per a fer-ho.